què és un petó?

El plagi de l'encore és evident. No vull fer de jutge, però és que és una realitat: una plagi al 100 %.

Em desconcerta i no entenc el per què.

Sigui com sigui, AnNna, l'escrit té molta força i és sincer i directe.

No entenc això del plagi... quins collons!

En fí, espero que tot se sol·lucioni aviat.

Una abraçada i no et desesperis AnNna, que a la vida hi ha gent per a tot.

Salut.

Acabo de llegir el teu comentari en el fòrum in deies lo del relat d'encore amb el mateix títol que el teu "què és un petó?" i de fet com molt bé dius, és una còpia exacte! carai! No sé com la gent pot fer això... Però és que no veuen que tard o d'hora la gent se n'adona?

I això que aquesta tarda, jo mateixa he comentat aquest relat (però el de l'encore...) i com que no havia vist el teu, doncs no hi he caigut.

Però ara, quan ho he llegit en el fòrum, m'ha sorprès molt, i la veritat és que ho trobo de molt mal gust, perquè és quasi bé impossible que surti el mateix relat (identic!) a dues persones diferents! Impossible!

Bé, AnNna, ara mateix vaig a tornar a comentar el relat "d'encore" per dir-li.

Que vagi bé!
Gemm@

Annna, no he pogut resistir-me a dir-te com m'ha agradat la teva descripció. Això, seguramnt, és xq m'he sntit plenamnt identificada. Es nota quan t'adreces cap al "karinyu", q es algu q coneixes a distància, pel mssnger, seguramnt ( he lleguit tmb akest poema teu ). Ha sigut precisament aquest detall el q m'ha tocat més, i és q jo tmb estik en la teva situació; i transmets genialmnt les sensacions que s'experimenten... l'anhel d tenir a l'altra persona al teu costat i sentir-la aprop, i maleïr la distància que fa q els nstres llavis no es puguen juntar... compartisc plenament les teves sensacions...
Res noia, et felicite i et dic que pense llegir-te mlt més. M'agraden mlt les teves obres ( tinc gairebé la teva edat i els temes que tractes em semblen mlt interessants ), i m'agradaria coneixert.
Mlts bessets noia ;)

el significat d'un petò... molt ben explicat!! i les pessigolles a la panxa... i la pell de gallina... quines sensacions, no? molt bé, AnNna!! (és original això de les tres ennes eh.. interessant...xD) segueix escribnt que això és lo teu! ;-) muasS!

Mai habia llegit una descripció tant bona, del que és un petó.
Tens raó, quant dius que expresa paraules que ja cops no ens atrevim a dir.
Una forta abraçada.

Hola !!, aquest relat m'ha despertat records llunyans, emocions perdudes en la memòria del temps que afloren.
Els petons són tan màgics... i sobretot el primer, que tal volta desitges amb totes les forces que arribi, però tranquila que quan menys t'ho esperis el tendràs davant els teus nassos. Ningú neix ensenyat així es que no et preocupis si manca l'experiència, que aquesta arriba tota sola !!! molta sort i petons

Hola, de nou, noia de l'overbooking d'enes!

Per norma general comento només aspectes literaris dels relats... però aquesta vegada no me'n puc estar de posar-me una mica paternalista i donar-te la visió del que, com diuen els castellas, ha sido cocinero antes que fraile.

Mira, recordo perfectament quan tenia la teva edat i queia en l'error de sublimar l'amor i els petos com fas tu. Recordo com, a la nit, li feia petons al coixí a falta d'uns llavis que volguessin bressolar els meus. Recordo com pensava que l'amor era el lloc ideal, el shangri-la. Que era autosuficient i indestructible.

Amb els anys, com fem tots, vaig poder canviar la tela del coixí per la carn de llavis aliens i vaig compartir sentiments i calidesa amb altres persones. I, oh sorpresa! vaig descobrir com ens enganyen els romàntics. I és que quan a la peli es fan el petó i surt el The End... és mentina, collons, allò no és l'end, sino el begining. L'end és quan un dels dos comença a plantejar-se que potser estaria millor petonejar-se amb el de la peli de la sal del costat i envia el seu partenaire a dida!

Tot aquest rotllo insoportable és per dir-te que, si qüestiono alguna cosa del teu relat és, només, la seva candidesa i ingenuitat. Les qüestiono i, com ja t'he dit en un altre coemntari, les envejo...

Veus, em pensava que seria un poema, això de que es un petó, em fa la sensacio que potser li pega més, però la definició és força acertada. Ara si, un fort petò per a tu

petó és la forma espiritual de fer l´amor, és apoderar-se de l`anima de la persona que estimes, quelcom seu entra dins teu...
t´he de confessar un secret: ets la meva preferida, hem trobo identificat en les teves creacions, hi buides en elles la teva vital joventut... muaaaaaà!!!

Quan en parles dels petons, hem fas recordar els primers petons de la meva infantesa,. quan buscàvem la llum de la lluna o de les faroles del poble, que en la seva minsa llum ens protegien de les mirades curioses de les veïnes .No oblides que nes de bonica la inocencia del primer amor, a vegades en nomes una mirada en hi a prou per ser feliç i veure que el company/a esta a la teva mateixa " onda ", i es que soc un romantic.
A vegades la vida ens te reservades molts records bons i dolents, però el primer peto, te juro que un home no l'oblida mai. Fes que a tu et pasi el mateix. Andavant.

He trobat molt interessant aquest relat teu. Només vull demanar-te una cosa, que crec que algú altre ja t'ha dit en alguna ocasió:

Si t'estimes escriure, si t'agrada, si gaudeixes, intenta fer-ho sense comprimir o "esse-eme-essejar" la llengua. Aprofita la riquesa de les lletres, no mutilis les paraules. Elles també fan uns petons de pel.lícula!

Respecte al teu comentari al meu relat Wanda i Sue, trobo just el què demanes sobre les biografies, i en breu, afegiré la meva (Ah, i t'agraeixo la fidelitat!).

Finalment, et faig un regalet (aquest poema el trobaràs, si vols, dins Poesies Miscelànies, escrit per aquest humil relatero).

Infant, un dia no importa
Tornar a ser infant,
I jugar a ser immortal, a ser fort,
Invencible, a vèncer monstres,
Dragons i serps.
Per un dia cal ser un infant,
I tornar a fer-te aquell primer petó.

Un petonàs, AnNna!

com a cada relat meu que trobo comentat, no m'estic de donar les gràcies a totes aquestes persones que llegiu el que escric, que compartiu el que jo sento, que us interesseu per mi. escriure el que penso i plasmar les idees en paraules és una forma de desestressar-me, de relaxar-me, de sentir-me bé. m'agrada escriure i mai deixaré de fer-ho. espero que vosaltres tampoc. escrivint em refugio dels meus problemes, al igual que llegint un bon llibre. i espero un dia poder sentir en la realitat tot el que representa un petó i expresso en aquest relat. repeteixo: moltes gràcies per tot, amics. gràcies per ser com sou, per ser vosaltres, per no dexar que us canviin i per escriure.
mols petons,
AnNna

Hola AnNna!!
L'he trobat força interessant aquest relat teu...
Què és un petó?
Suposo que ho descobreixes quan te'l dóna la persona a qui tu estimes, i llavors comproves com la ment, sí que va lligada al cos, perquè un petó no és només una carícia dels llavis, tambés és les pessigolles a l'estòmac que comporta rebre'l, o els pels de punta cada vegada que el recordes.
Ànims i espero conèixe't a la trobada!
Una abraçada i un petó a la galta... ;p

AnNna, aquest PETÓ no està gens malament,
malgrat la tiamat et recordi altres tipus de petons.

És molt normal, el fet que busquis un petó d'un amor veritable,
i ho has deixat escrit en aquest relat, d'una manera ben senzilla, però molt directa,
i amb una cosa molt important :

amb el talent que només tu a la teva manera li pots transmetre al lector;
MOLT IMPORTANT AIXÒ!!!!!!!!!!

Et felicito per l'amor que tens per les paraules,
i si t'agrada escriure, doncs escriu sempre!!

( NO DEIXIS DE FER-HO MENTRE ET QUEDIN COSES PER DIR, PERQUÈ DE FET, SEMPRE N'HI HA ALGUNA DE COSA PER DIR !! )

SALUT, UNA ABRAÇADA I UN PETÓ D'AMISTAT!!

un petó també és un entrexocar de llavis superflu quan dius adéu a algú que has estimat, un refregament de galtes de parents llunyans, una llepada del gos, la violència d'un petó no desitjat,...

però bé, quedem-nos amb el petó més pel·liculero.