Què és un haikú? I una tanka?

Un relat de: Bruixot

Voldria començar, primer de tot, explicant que no sóc un purista de la forma, i que amb aquest escrit no pretenc donar unes normes precises sobre la forma dels haikús i dels tankes. Ni pretenc afirmar que qui vulgui fer haikús o tankes s'ha de limitar a seguir les meves instruccions i el que li sortirà serà un poema de qualitat: la qualitat és mesura molt més pel contingut, les paraules, les sensacions que crea, que per la forma.

Després, voldria dir que jo no sóc un especialista, ni em dedico a això professionalment, ni tant sols he fet filologia ni res similar. El que he volgut fer amb aquest escrit és recollir les diverses formes que he anat trobant ens els poetes clàssics i no tant clàssics, després que varies persones i jo mateix ens ho hagem preguntat.

Abans d'explicar que són els haikús i els tankes, cal que entrem amb el tema del nom. Les dues formes poètiques provenen de la llengua japonesa, i igualment el seu nom. No podem escriure en el nostre alfabet el seu nom real, i per tant no hi ha més remei que fer una traducció fonètica. Tot i tenir una llarga tradició en la nostra poesia, s'han utilitzat amb varis noms que detallo a continuació: haikú, haikai, hai-kai, aikú (aquesta última per l'Esther Xargay) amb plural acabat en s; i tannka, tanka, tanca en singular, tannkas, tankas, tankes, tanques en plural, i amb l'ambivalència de fer-ho tant en masculí com en femení.

Pels tankes, donat que, diuen, en japonès és masculí i no varia al fer el plural, s'ha proposat les formes de "el tanka" i "els tanka"; però els diccionari del IEC aposta per dir "les tankes", així que seguirem aquesta convenció.

Pels haikús no està clar, ja que el diccionari de l'IEC no l'accepta encara. Jo l'he vist majoritàriament escrit com haikús (i recordant que la hac inicial és una hac aspirada, i per tant un só que no és present en la majoria de variants del català), que és la convenció que seguiré.

Si ja hi ha prou problemes amb el tema del nom, les dificultats es fan encara més grans en la seva forma. Normalment és diu que un haikú és un poema breu, format per disset síl·labes, amb versos de cinc, set i cinc síl·labes, i gairebé sempre blancs, o sigui sense rima. I el tanka té 31 síl·labes distribuïdes en cinc versos, i habitualment de cinc, set, cinc, set i set síl·labes respectivament.
Ara bé, el problema comença quan intentem veure com es compten les síl·labes.

Gairebé tots els autors estan d'acord en que a l'hora de comptar les síl·labes cal tenir en compte les sinalefes i elisions habituals del català. No recordaré ara les normes que les regeixen, només vull mencionar que aquests processos ajunten, en la pronunciació i en el recompte sil·làbic, dues síl·labes de dues paraules diferents, la primera acabada en vocal i la segona començada en vocal, en certes circumstàncies (com que els grups "a i" o "e i", o les vocals són iguals, o les dues són àtones, etcètera).

Sobre com comptar la quantitat de síl·labes de cada vers, és quan comencen els problemes. La idea inicial, que van seguir autors clàssics com Carles Riba o Salvador Espriu, és de comptar el nombre de síl·labes total en cada vers, incloent, si hi és, la (o les) síl·laba àtona final. Això, clar, trenca la forma habitual de comptar les síl·labes en la versificació catalana.

D'altre banda, Josep Palau i Fabre, compta els haikús sense l'àtona final amb el recompte 4+6+4. I, més actualment, altres poetes els compten igualment sense l'àtona final, però amb el recompte 5+7+5.

De fet, el problema no s'acaba aquí. La forma clàssica, que Carles Riba acaba utilitzant els seves darreres etapes, i que la majoria de autors han seguit, és, pel haikú, de 4(+1), 6(+1), 4(+1), o sigui, versos femenins (per tant acabats en paraula plana) amb 5+7+5 síl·labes amb el recompte complet (o sigui, 14 síl·labes segons el nostre recompte sil·làbic, 17 amb total). Aquesta forma és la que ha esdevingut, per a molt autors i estudiosos (Joan Algret, Josep Bargalló, ...), la definició de haikú en català. Fixeu-vos que en aquest cas es combina la proposta de comptar totes les síl·labes, i, a la vegada, comptar 4+6+4 a la manera catalana.

D'altre banda, pels tankes, tot i que es segueix la forma clàssica de fer versos femenins, amb el recompte a la catalana de 4+6+4+6+6, la veritat és que hi ha una varietat molt més gran.

Voldria dir que autors més moderns han fet haikús (i tankes) on es permeten versos masculins però amb gran disparitats de criteris a l'hora de comptar (cosa que aprofito per dir que a mi em sembla bé!).

Vegem alguns exemples clàssics i moderns per a veure tot això en acció. He escollit haikús i tankes indistintament.

Dins el vent la llum 5
i dins un viatge el món. 7
Ah una joventut 5
dins la meva mirada 6(+1)
i la meva enyorança. 6(+1)

(Carles Riba, primera època).
(Observeu que el segon vers hi ha una elisió: "viatge el" és pronuncia "viatgel", i en el cinquè també.)

Que furioses 4(+1)
sento córrer les aigües 6(+1)
del nostre amor, oh! 4(+1)?
Quan vinc a tu pel frèvol 6(+1)
pontet d'una carícia! 6(+1)

(Carles Riba, Salvatge cor)
(Fixeu-vos que, per tal de mantenir l'estructura que segueix en tot el llibre, cal que comptem el segon vers com de 4(+1), i per tant que el oh! final sigui considerat, en certa manera, com una síl·laba àtona; de fet això no és estrany doncs molts dels monosíl·labs, com els articles i les proposicions, són comptats com a àtons, fora que la forma ens obligui a no fer-ho.)


Quin preu? La vida. 4(+1)
Si volies pagar-lo, 6(+1)
la salvaries. 4(+1)

(Salvador Espriu)
(Observeu que hi ha una rima assonant entre el primer i el tercer vers).

Cu-cut! Cu-cut! 4
Dues notes a penes 6(+1)
i un cor a punt. 4

(Josep Palau i Fabre)

Poeta. L'home. 4(+1)
Sóc encar qui vol néixer. 6(+1)
Foc i mesura. 4(+1)

(Agustí Bartra)

Fletxes de suro 4(+1)
de l'angoixa. Mormolo: 6(+1)
colibrí: vine! 4(+1)

(Agustí Bartra)
(fixeu-vos que en aquest poema es trenca una frase entre dos versos).



descordar-se l'hàbit 5(+1)
obertura carn endins 7
baden tots els traus 5
s'emplenen d'ombres ullades 7(+1)
buits en desfermar-se el cos 7

(Esther Xargay)

duals badadures 5(+1)
duels discordes deformes 7(+1)
ulls que cors descorden 5(+1)
desacord a tall obert 7
s'acorden a tot escrot 7

(Esther Xargay)

Ulls de formiga 4(+1)
Ferotgies al crani 6(+1)
Sang de llamborda 4(+1)

(Esther Xargay)

Haikús i tankes a RC

He volgut fer un petit recull de les diverses maneres en que es poden trobar els haikús i els tankes a relats en català. No volia ser exhaustiu, sols mostrar que, de fet, apareixen també gairebé totes les possibilitats (inclosa la de no fer les sinalefes o elisions quan "toca").

L'any vell que se'n va 5
la nova esperança, 6(+1) (sense elisió)
l'any nou arriba. 4(+1)

(salvatore vinyatti )
(de recull de haiku 2005 )

L'heura vermella 4(+1)
tota la casa cobreix. 7
Ja som novembre. 4(+1)

(salvatore vinyatti)
(de recull de haiku 2005 )


Bufa el llevant. 4
Enfosqueixen les ones 6(+1)
núvols ombrívols 4(+1)

(Buk)
(de Moll solitari (Haikus) )

La por retorna, 4(+1)
obscurs presagis mutants 7
amb ulls ferotges. 4(+1)

(ROSASP)
(de El ventre de l'orquídia )


L'abisme crida 4(+1)
amb udols de lenta mort 7
el seu nom secret. 4(+1)

(ROSASP)
(de El ventre de l'orquídia )


Tarda de febrer: 5
núvols de boires espesses. 6(+1)
Ment en blanc i negre. 5(+1)

Gèlid desencís 5
d'un amor massa llunyà. 7
Record esquinçat. 5

(Bruna86)
(de Haikus d'un amor )


Sense llum de sol 5
malviuen a l'obaga 6(+1)
les tiges blanques. 4(+1)


Aranya muda 4(+1)
espera a contrallum 6 (o 7, si es fa un hiat molt forçat amb les dues a's).
la seva presa. 4(+1).

(allan lee)
(de HAIKUS de l'obaga )


S'enganxen al buit 5
per esquerdes d'un temps fos 7
les heures mortes. 6(+1)
Ungles que trenquen l'enyor 7
trepen entre silencis. 6(+1)

Ràfegues de veus 5
són pluja de remolins 7
dins la memòria. 4(+2)
Embravits rius d'imatges 6(+1)
colpegen tots els sentits. 7


(ROSASP)
(de Caus de solitud )



Conclusió

Si un s'ha de presentar a un concurs de haikús, cal mirar clarament les bases, però l'aposta segura és seguir
la proposta de fer versos femenins amb recompte 4(+1), 6(+1) i 4(+1). Això deixarà satisfet tothom de ben segur, però fa que la mètrica ens forci molt.

Però si un el que vol és escriure poesia, una disciplina que, permeteu que ho recordi, és absolutament minoritària i amb influència nul·la en la nostra societat, la meva recomanació és de no voler ser massa estricte i deixar que surti el que un el satisfaci independentment de la estructura "clàssica".

Apa, a gaudir de les tankes i el haikus!

Comentaris

  • Caram![Ofensiu]
    Yáiza | 17-10-2011

    Voltava per google buscant informació sobre els haikús en català i he vingut a parar ni més ni menys que aquí! Genial! Al meu bloc s'ha generat una petita discussió sobre la forma i el contingut d'aquests poemes i mirava de resoldre dubtes... El que menys clar tenia era el tema del recompte sil·làbic. Amb el que he llegit aquí ja veig que tothom fa una mica el que vol, però que la forma 4+1, 6+1 i 4+1 és la més corrent! Merci!

  • gràcies...[Ofensiu]
    joandemataro | 01-06-2010

    he llegit aquestes línies sobre els haikús i les tankes tal i com m'ha recomanat la Nonna... Ara m'he aficionat al tema però no éspas fàcil, és el que dius tu a vegades la mètrica et fa perdre el que vols expressar i es menja el més imortant del poema...però jo sóc molt caparrut i ho aniréi ntentant

    aprofito per rcomanar-te un cutmetratge que es diu " El circo de las mariposas" i el poema que em va inspirar: La papallona sense ales

    una abraçadota, col.lega, jo també ho sóc de mestre, en el meu cas de Primària

    joan

  • mmmmmmmmmmmm........[Ofensiu]
    eloixuriguera | 08-01-2010

    Ep, Bruixot! Bona pedagogia! Però no resol el problema de fons que pels haikús originals, per no parlar dels haikús contemporanis, el tema de les síl·labes és bàsicament una recollonada. "Haikú" vol dir simplement "poema curt", és un modus epigramàtic de poesia. I "tannka" és un poema curt amb una coda. Es tracta de poemes eminentment visuals, on el símbol i el contingut tenen una relació especial (i que normalment anaven inscrits en un dibuix, en sèries i tirallongues ben marcades). Entenc que és més estricte en els mecanismes de la metàfora que en la milimètrica de tòniques i àtones. La tradició sil·làbica és més recent, i les adaptacions d'aquesta al sistema mètric català un exercici de traducció cultural que sovint peca de naïf i desmotivat. Actualment, els japonesos fan "haikús" i "tannkas" sense comptar gairebé mai les síl·labes. És clar que tampoc crec que els haguem d'imitar ni en la clausura de la forma ni en la llibertat autoconcedida, millor seguir la inspiració amb les menors mordasses possibles, que la vida ja està prou cara! Un llibre fantàstic i probablement imprescindible sobre el haikú és el de Maurice Coyaud, que DVD Ediciones va publicar en castellà amb el títol de "Hormigas sin sombra". Les reflexions que fa Roland Barthes sobre el tema parteixen de la lectura d'aquest llibre. T'estic fent un comentari una mica torracollons, però no s'ha de confondre la forma amb la recepta. La forma pot ser poesia, però la recepta no ho és mai. Per a ser un veritable apassionat de la forma crec que s'ha de fugir de la recepta com d'un gos rabiós. Però no sempre, que si no això es torna una altra recepta, & et caetera in saecula seculorum. P.S.: (ja veus, m'he deixat caure per aquí només per contradir-te) Booooon aaaany noooou!

  • Magnífica [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-02-2009 | Valoració: 10

    lliçó!
    M'agrada moltíssim escriure haikús i estic aprenent-ne.
    Gràcies mestre.
    Nonna_Carme

  • FELICITATS !!![Ofensiu]
    F. Arnau | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Clar de lluna | 26-03-2008

    ...carai, un món desconegut per mi, que no en tenia ni idea! A partir d'ara m'hi fixaré quan en llegeixi! Molt interessant tot el que contes, totes les referències que fas i tot el treball que et deu haver comportat al darrera!

    Gràcies per tota la informació.

    Una abraçada!

  • Un bon treball de recerca.[Ofensiu]
    F. Arnau | 12-08-2007 | Valoració: 10

    Xavier!
    De sempre m'ha interessat força aquest món poètic del Haiku i de la Tannka, malgrat no ésser massa pro-oriental, filosòficament parlant...
    He fet uns quants reculls al llarg de la meua etapa poètica, que vaig començar amb el Mil·lenni (alguns d'ells estan publicats a RC, i al Llibre de Poesia Eròtica també hi ha un amb el títol de MACEDÒNIA, encara que pel que sembla, no són prou bons per figurar a la teua petita antologia...).
    El teu article m'ha semblat una bona introducció per aquells que volen mamprendre a compondre Haikús, com tu els anomenes (a mi m'agrada més dir-li Haikus).
    Jo respecte la mètrica clàssica, a la manera d'Espriu, que crec va fer els millors en la nostra llengua, però sobre l'assumpte de la temàtica, i d'altres històries relacionades amb la filosofia oriental que, com ja he dit abans, no comparteisc, he decidit deixar-ho de banda...
    Llicència poètica, que deien els antics!
    Una forta abraçada!
    ... Molta salut!
    FRANCESC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

722 Comentaris

185830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.