Què és l'esperança?

First of all I would like to apologize for writing all of this in English, but it is because I am writing this from the United States where I live. Like you, I share your passion for the pensive and intriguing philospher known as Epicureus. I was thorouhly delighted one night as I stayed up late scanning the internet for websites about Epicureus and i came across yours. Even though it was written in beautifully eloquated Catalan, I called in a favor from a girl I know Spain to see if she could help me translate your words into English for me. Thanking God she was able to translate them without losing the beauty of the entire meaning. I have stayed up many nights since thinking and reflecting on your thoughts and here are a few of them:

I have to say that I don't agree with you however, because I think hope would have been a lie for Epicureus. I think he would have thought that hope, in the end, is another way to create disillusions, because you expect to have things you will never have. So in the end it's another form of desire. Instead I believe that hope is better off known as faith. In conclusion I think your point of view will be more related with agnosticism, because with your words you say that you don't know if believe in hope or not.

I hope that you find hope in hope

Your american critic

Epicurista Pol, l'esperança mai és una garantia.

Al contrari, l'esperança amb seny és la millor forma d'afrontar els fracassos.

En la vida, mínim un 10% de les coses et surten malament, fins no essent culpa teva.

És com els epicuris. Sempre menjaven faves i vivien de forma senzilla, per estar preparats enfront dels maldecaps de la vida.

I Epicur era asceta perquè el seu hedonisme desconfiava dels luxes, sempre difícils de conseguir.

ei! cada cop que llegeixo un dels teus escrits em sorprens! cada cop escrius millor, si això segueix així oblida-te'n de les industrials i roba-li el lloc al Marcet!!!jeje més d'un t'ho agrairia. el que potser has de procurar és d'animar-te, que cada cop que llegeixo el que escrius em poso filosòfic o deprimeixo, o tots dos alhora! aviam si escrius un text que em faci saltar del seient fins que em dongui al sostre amb el cap!!! aa10!!!!!

M'agrada el relat. Colpidor. Crític.

Per cert, accepto el nom, però potser quedaria més correcte "l'epicuri Pol". Això sí, epicurista potser és més comprensible per la gent.

Saps que Epicur diu: "La felicitat no la dóna ni lligar ni menges saboroses, sinó només l'absència de patiment". Que Epicur és un moderat i no un extermista en el plaer.

m'agrada molt com escrius, en akest aspecte cap crítica... entenc perfectament akesta esperança ke dius tu i després tot s'en va en orris... són masses il·lusions, i al final al veure qe el que veia, el que m'imaginava no passa, magafa un baixón.... però penso ke hi ha una petita diferència entre il·lusions i esperançes... l'esperança és el ke et fa tirar endavant , el ke t'ajuda en els canvis i el que t fa ser una mica més feliç.
una altre cosa (no mallargaré massa:..:P) és ke veig ke amb les patacades de la vida ens tornem més desconfiats, amb menys il·lusions amb menys alegria de quan eres nen... per això tots els que tenen més de 34 anys riuen tant poques vegades... no deixis que la vida t'amargui!!
una abraçada,
Núria

colpidor. Tot i estar ben escrit , no estic gens d'acord amb com tractes el tema de l'esperança. Jo l'equiparo amb l'instint de supervivència. Una comparació rude però efectiva. Crec que si no esperessim res no tindríem capacitat de lluita i a la primera de canvi, ens ensorraríem i deixaríem de viure.Pot ser tot i la esperança, les coses no ens aniran bé a la primera, però pots estar segur que si la mantenim, tot s'arrecla. És una força poderosa!!!

Una abraçada!!!!!