Què ens queda després de l'èxtasi?

Un relat de: Narhianant
Obro la finestra, es carrega...entra aire, no deixo que la llum escalfi l'habitació, un salt i estic davant la Vanguardia. Enlairo el vent, sembla que plourà. La tempesta ve del sud-est, núvols carregats com globus d'aigua agafen posicions en contra del sol i cel serens. A Alemanya tenen una predicció perfecte, aquí, no sabem mai que passarà. Mentres la finestra espera que li fagi un click i em transporti a la borsa poso música. L'últim hit de Catalunya Informació abans de la nominació dels 40 a l'hora en punt, és la lava o sopa tòxica que es pensa hi ha a l 'oceà Pacífic. Sembla ser que en un indret sense nacionalitat, o-ceà de ningú ( gràcies a això no hi posen solució ), flota un espai com 47 vegades Catalunya on s'hi ha ajuntat tota la merda tòxica que va a parar al mar... alguns diuen que s'hi pot caminar per sobre i tot. Ja tenim un nou continent. Així doncs, el plàncton i éssers vius que transiten al voltant de la nostre desfeta d'actius plàstics toxicològics segurament es veurà afectada ingerint el cocktail, no es sap com , però... com que estem en un planeta rodó amb un sistema d'alimentació, també circular, aquest plàstics giraran més que el Tarlà i tornaran a casa via aliments marítims, fins a tenir-los un altre cop amb nosaltres.

Ja falta poc per ser en punt. La finestra digital enlluerna, el temps no canvia, els núvols cada cop són més obscurs i el vent em porta l'olor de muntanya humida, a algun lloc ja plou. Espero el bloc dels titulars mentres passo l'estona. L'historia del claustre romànic del segle XII, fa pinta de jardí annex a la sortida de can Berlusconi.
L'Església de Sant narcís pica l' hora, ja els tenim aquí: els titulars. Música ràpida, seriositat ( bromes entre hores ), l'impacte és fort, agafat a la cadira, casc, cinturó de seguretat, has begut?... millor: comença el Dragon.Cat. El banc Central europeu anuncia 100.000 milions d'euros al rescat o ajuda en línia amb el FROB ( de Fragel Rock ). Aupa! I què són 100.000 milions d'euros? Em sembla una notícia de ciència-ficció com que d'aquí 400.000 anys col.losionarem amb la galàxia Andròmeda. A on està això? Més enllà del FMI, el BCE i del MIB-Z ( Men in black at Zarzuela - a cartellera ) o al cantó del Fnac? Paren per agafar aire ( fa falta ), música d'after hour emplena el silenci, el locutor dispara: El bons espanyols estan a màxims des-de l'aparició del euro. Traducció al google: error de sistema - pànic. Es passen els titulars com si fòs un partit de tenis, i quan tu encara estàs pendent de la darrera pilotada d'un revés etziben la torna: el ministre Guindos preveu tensió als mercats. A la plaça del mercat ? El Banc Mundial creu un llarg període d' inestabilitat econòmica. Terror. Dents afilades. Amenaces. Els miners d'Asturies s'alcen contra la Guardia Civil amb projectils - i nosaltres fent classes de sega manual.
El drum and bass frenètic de la sintonia va fort, s'incorporen llamps atmosfèrics digitals encaminant-se cap a la fi d'un compàs i canvi de secció a la ràdio.
El locutor re-emprèn la marxa: el president del Girona dribla el rival i s'escapa per la banda. Al final es barreja el futbol amb tot, tot amb el futbol, així, tots som Girona i ells fan la viu-viu. No sé si posar-me les ulleres fosques i obrir-me un piercing labial.
Al Sònar hauria d'anar-hi la sintonia dels titulars de Catalunya Informació, a les sis del matí, despertant consciències a 10.000 kw de potència. Cares acartronades i cubates desglaçats: cascada informativa. Però que et queda desprès del èxtasi? Els records s'esvaïxen com els colors d'una pintura sota la pluja, les emocions es disgreguen deslligant-se de les raons i tu et quedes amb el regust final a la punta de la llengua. Per tant, una creixent desil.lusió amb el medis massius d'informació podria donar molta més rellevància i credibilitat als medis locals, més centralitzats i objectius, sense càrrega política ni monetària. Off.

Reinicio i obro la finestra de Santa Eugènia de Ter ( eldimoni.com ). Em sembla sentir l'aigua de la sèquia Mònar que baixa pentinant les algues sota el pont o l'harmonia del aire que guimba com un noi juganer entre els carrers i brincant per la plaça del barco. Desde notícies relacionades en l'àrea del barri o informació fresca, com les obres del TAV, d'interès global. I doncs, hi ha prou base en pàgines web per a deixar de banda la font d'informació diària i cotidiana? Podem oblidar-nos dels atacs tòxics en guió que ens ofereixen simultàniament la majoria de cadenes? De la por entrelínies, del desconcert, el d'una retòrica difícil sense mediar amb senzillesa, la incertesa, el dubte per poca presició...

Em veig com un plàncton diminut que viu en un continent on caminem per sobre els comentaris, opinions, notícies i informació tòxica, que s'ha anat acumulant, de tal manera, forjant un sòl real on les persones ( liluputienses ) ens alimentem de l'únic que ens envolta. Potser les nits de lluna plena sentirem les primeres contraccions musculars, els primers símptomes de la transformació, com els licantrops, el nas es contraurà i es deformarà fins a ser el de la Belén Esteban, el cabell com si fos un mapa cartogràfic, sens quedarà immòbil igual que el de Mario Conde, l'expressió inexpressiva d'un acudit de Matias Prats, les mans, en forma de mantis religiosa a lo Rajoy i amb els ulls regirats, no pararem de repetir com zombies: no és un rescat, no és un rescat...

Bhua!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: