què en són de cares les roses!

"...Si un dia arribes,
que sigui de sobte
com l'esclat inesperat
de les minúscules coses."

Preciós.

"...Espero que no arribis
i amb el cor per veí
et pugui recordar
en cada noia que passi.

...espero que no arribis"

M'agnífic, de veritat.

M'ha sobtat força el títol! "Què en són de cares les roses!" jeje sí...fa poc en vaig demanar una al meu xicot i encara l'espero!! jeje!!!! xDDDD un petonasssss

laura^^

d'imaginació, de desig, per aquesta persona que només vols en els teus somnis, per quedar-te esperant-la sempre, imaginant-la en totes les noies que es creuin en la teva vida...

"...
Després,
amb autòpsia d'adéu,
restaré sol,
com aigua que grata
la roca, posant-me
iode a la ferida,
raonant sobre
què n'és de barat el sol
i què cares són les roses!
..."

Tens raó, no cal comprar cap rosa per demostrar-li a algú que l'estimes... n'hi ha prou amb el sol d'uns ulls enamorats que la il·luminin.

Ara feia dies que no et visitava i ja t'estava enyorant una miqueta! I com sempre, no em cansaré de felicitar-te per aquesta inspiració màgica que t'acompanya i et deixa escriure coses tan especials com les que escrius.

Un petonet!

si que arribarà

inesperat un dels teus poemes, i em colpeix i em sorpren...

Si un dia arribes,
que sigui de sobte
com l'esclat inesperat
de les minúscules coses.

I penso que m'has llegit el pensament...

Petons

si arribes... sorpren-me. Fes que sigui especial.. més que els meus somnis irreals. No cal que busquis com fer-ho, pq tu ja ets suficientment especial. Sigues tu mateix...

Tan sols espero que no marxis mai!

Un altre poema que et deixa clavada davant l'ordinador... (com pot ser que una cosa tan freda com un ordinador pugui ser capaç de transmetre tantes paraules, sensacions, mons, ilusions...??)

Tan sol una paraula que ho descriu, impresionant. M'agrada la forma d'escriure que tens.
Et felicito, delaitaràs els teus lectors amb tots els teus relats.

Una aferrada pel coll.

Hola!
Vull dir-te que últimament he llegit molt els teus versos i m'he quedat hipnotitzada. Impressionant...

preciós, m'enamoren els teus versos...

"Espero que no arribis"

i jo...que mai no marxis.
Una abraçada. ESPIRAL.

Sí, que sigui de sobte, com una tempesta inesperada,
com un huracà incontrolable.
Mentres, el sol, el vent, la pluja, el món sencer.

Felicitats!

gypsy