QUE EN SABEU DE L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS AUGUETS DE PINELL DEL SOLSONÈS, O DES ÉSGLiSES?. LLEIDA. CATALUNYA

Queia el dia quan ens aturàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Lloren´d Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, davant la masia AUGUETS, anomenada per patrimoni Gencat HUGUETS, i citada en ocasions com Euguets, Auguets, Huguets : http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf



Patrimoni Gencat la descriu així ; masia de grans dimensions que consta de diferents cossos. Consta de planta baixa, un pis i golfes i la teulada és a doble vesant amb el carener paral•lel a la façana principal. La planta baixa està coberta amb volta d'aresta i el primer pis amb volta de canó rebaixada amb llunetes. L'habitació és una sala dividida en alcoves i la porta d'aquestes està decorada amb una volta polilobulada de guix.

A la façana principal s'obre la porta d'entrada, de grans dimensions i forma rectangular, i una finestra al primer pis amb l'ampit de pedra motllurat. A la façana sud, a la primera planta, hi ha una galeria, tapiada, formada per quatre arcs de mig punt.

Al costat de la masia es troba la capella. La connexió des de l'edifici al cor de l'església es realitza per mitjà d'una galeria porticada de dos pisos. La capella és d'una nau coberta amb volta de canó amb llunetes que comença des d'una cornisa de guix molt decorada. L'absis és pla, està cobert amb una gran petxina i la transició a la part inferior que és quadrangular es fa mitjançant dues petites petxines. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de canó rebaixada. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc rebaixat amb una motllura que la ressegueix; per sobre hi ha un òcul i un petit campanar d'espadanya d'un ull.





No es fa esment de l’advocació d’aquesta capella sembla que datada de l’any 1774, en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualssevol persona i/o entitat que en tingui informació.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell del Solsonès presumeix de les 1.000 masies, i en el seu catàleg – llevat d’error- en trobava 115, creiem que és més encertada la denominació de Pinell des Églises, malgrat que dissortadament moltes d’elles es troben avui en mal estat.



L’actual masover m’assenyalava un edifici visible des de la masia, i m’explicava que havia estat l’escola, ens agradarà tenir-ne més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Lluís Codina Vilà, la retrata com ‘Capella de Santa Llúcia i Sant Jaume’, el seu magnífic bloc:
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-llucia-i-sant-jaume-01.html