Cercador
Què en faig de tot això?
Un relat de: VictreA vegades em plantejo que tot anava millor quan això que ara escric, vagava camuflat pel meu inconscient.
I ara, què en faig de tot això?
Algú em pot dir com ho paro?
És com si, durant anys, totes aquestes històries haguessin estat esperant el moment precís per agafar les regnes dels meu cos, i ara, cada nit em segresten, m'emmanillen a l'ordinador, i s'escriuen elles soles.
Recordo exactament el moment precís en que vaig perdre el control sobre elles.
Va ser aquest estiu.
Diumenge 24 de Juliol.
Mentre la família es quedava a la piscina, vaig anar tirant a fer el dinar.
I allà entre els macarrons, el pollastre, la farina i el banyador mullat, el primer escrit va agafar el mòbil i va començar a escriure's.
I pitjar aquell "Enviar" va provocar una reacció en cadena al món conscient, que va acabar obrint alguna porta de les que tenim ben amagades i només s'obren cap a dintre, i des d'aquell moment, un corrent permanent d'aire fresc manté la porta un pèl oberta.
I ara, cada nit m'obliguen a escriure alguna cosa. Amb més o menys gràcia, a vegades encertat, no sempre enginyós, sense poder evitar repetir-me, algun dia fora de to i d'altres massa ensucrat.
Però no n'entenen de crítiques. Són insaciables, i cada dia en volen més.
I, per fotre-m'ho més difícil, a sobre cada dia en Josep Giró provoca a les que estan esperant el seu torn (com bèsties afamades fent cua a la carnisseria) amb la seva il•lustració, que només fa que augmentar l'ego de l'escrit de la nit anterior, i l'enveja i la impaciència de les diferents opcions que lluiten per sortit a l'endemà.
I ara, què en faig de tot això?
Algú em pot dir com ho paro?
I ara, què en faig de tot això?
Algú em pot dir com ho paro?
És com si, durant anys, totes aquestes històries haguessin estat esperant el moment precís per agafar les regnes dels meu cos, i ara, cada nit em segresten, m'emmanillen a l'ordinador, i s'escriuen elles soles.
Recordo exactament el moment precís en que vaig perdre el control sobre elles.
Va ser aquest estiu.
Diumenge 24 de Juliol.
Mentre la família es quedava a la piscina, vaig anar tirant a fer el dinar.
I allà entre els macarrons, el pollastre, la farina i el banyador mullat, el primer escrit va agafar el mòbil i va començar a escriure's.
I pitjar aquell "Enviar" va provocar una reacció en cadena al món conscient, que va acabar obrint alguna porta de les que tenim ben amagades i només s'obren cap a dintre, i des d'aquell moment, un corrent permanent d'aire fresc manté la porta un pèl oberta.
I ara, cada nit m'obliguen a escriure alguna cosa. Amb més o menys gràcia, a vegades encertat, no sempre enginyós, sense poder evitar repetir-me, algun dia fora de to i d'altres massa ensucrat.
Però no n'entenen de crítiques. Són insaciables, i cada dia en volen més.
I, per fotre-m'ho més difícil, a sobre cada dia en Josep Giró provoca a les que estan esperant el seu torn (com bèsties afamades fent cua a la carnisseria) amb la seva il•lustració, que només fa que augmentar l'ego de l'escrit de la nit anterior, i l'enveja i la impaciència de les diferents opcions que lluiten per sortit a l'endemà.
I ara, què en faig de tot això?
Algú em pot dir com ho paro?
l´Autor
191 Relats
178 Comentaris
96680 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer al 1977.Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.
Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.
El meu mail és victreespiga@gmail.com
Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.