Què em passa si estimo?

Els moments bonics passen, tots ho sabem, però aquesta sensació…d'ESTIMAR, potser perdura inalterable i eterna.
Inalterable dins una mena de calaixet que tenim just aquí, entre les mans i el cor.

Parlo d'estimar quan parlo d'aquest punt just de plenitud que he trobat en ell. Parlo d'aquest plaer tan planer, d'aquest regust de mel que paladejo quan el veig arribar…

És tan bonic... Mentre l'estimo faré cançons tranquiles i del seu cos en sortiràn melodies suavíssimes, que em saturaràn d'un benestar total.
Mentre l'estimo veig com em meravella, cada dia una mica més, el seu rostre. Transparent, dolç i sincer.

I els seus ulls… són un vers reblert d'amor que em mira, somrient. Sabeu, aquests ulls són allà on vull viure, sempre…i que aquesta sensació d'estimar,
aquesta precisament,
no passi, es quedi aquí, amb mi.