Que el món no t'amargui la vida..

Duc a dins una felicitat tan tonta..
d'escoltar ska pujant a peu les escales del metro,
de passejar-me sota els fanals quan ja és fosc,
de mirar els que seuen davant meu i fer-los vida,

I acabo de perdre la confiança en gairebé tothom!

Però duc a dins una felicitat tan tonta..
de cantar mentre em fregeixo una croqueta,
de mirar el hàmster amb ulls endormiscats,
de parlar amb la persona que és a l'ascensor,

I no estic segura de si faig el que m'agrada!

Però continuo amb una felicitat tan tonta..
de trucar als que feia temps que no trucava,
de llançar ampolles de vidre dins del contenidor,
d'asseure'm al banc d'algun parc buit,

I sento que el món m'ha deixat de banda!

Però és igual,
jo sóc feliç,
absurdament feliç!




(és que sabeu.. ara ja me's igual què pugui passar! així doncs, què em queda? agafar-m'ho tot de broma. I que tothom faci el que vulgui. I si algú vol res, què cony, doncs que m'ho digui)