Què dec tenir d'ell que desconec

L’aparent empleat del Corte, desplega com cada mati el seu arsenal/estol de postures, ara amb el colze aixecat, o bé amb el moviment de la carpeta o el paraigües o amb el caminar, que gairebé no ha amortit amb el temps, tot i que darrerament vol canviar a una postura mes "casual", víctima sempre del que jo suposo el seu narcisisme inveterat i congènit, en permanent diàleg superb amb ell mateix al llarg de l’andana que recórrer cap a un quart de 8 menys 5. De vegades braceja ferma i elegant amb el diari, tot mirant ara al terra ara al sostre. Què dec tenir d’ell que tan m’hi fixo?