Que d'aquí mil anys...

Un relat de: Bonhomia
Fulles seques hivernant,
anyoren petites plujes de temps antics.

Persones congelades,
són el retrat humà d'aquest món.

Som a la vigília
dels nostres inevitables errors.

Som,
al cap i a la fi,
del planeta els més que ferotges devoradors.

La Mare Terra vol abortar,
maltractada, aterroritzada, volatilitzada...

El protocol de Kyoto,
és una reunió més i en va.

Els problemes d'aquest món
els hem creat amb la nostra història,
des que vam començar a raonar,
a escriure i llançar pedres,
a matar-nos sense pietat,
no diguem ja dels animals...

Que d'aquí mil anys,
neixi un bri d'herba...

i que nosaltres, d'aquest planeta, ja no en formem part.


Sergi Elias
15-12-2011

Comentaris

  • Ja falta menys[Ofensiu]
    Pau Mora | 18-12-2011 | Valoració: 9

    La Terra i nosaltres som el mateix.
    Qui maltracti la Terra només ha de mirar al seu interior i veurà que s'ha buidat per dintre.
    Venerar la Terra ens fa més humans.
    Afortunadament la crisis ha parat una miqueta a la plaga de constructors

  • Doncs sí.[Ofensiu]
    - | 17-12-2011 | Valoració: 10

    L’esser humà es tan pretensiós que arriba a creure’s que te la capacitat de fer mal a la Terra, quan en realitat, només esta perjudicant les seves pròpies possibilitats de supervivència al planeta.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.