Cercador

Llista categories

Que d'aquí mil anys...

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Fulles seques hivernant,
anyoren petites plujes de temps antics.

Persones congelades,
són el retrat humà d'aquest món.

Som a la vigília
dels nostres inevitables errors.

Som,
al cap i a la fi,
del planeta els més que ferotges devoradors.

La Mare Terra vol abortar,
maltractada, aterroritzada, volatilitzada...

El protocol de Kyoto,
és una reunió més i en va.

Els problemes d'aquest món
els hem creat amb la nostra història,
des que vam començar a raonar,
a escriure i llançar pedres,
a matar-nos sense pietat,
no diguem ja dels animals...

Que d'aquí mil anys,
neixi un bri d'herba...

i que nosaltres, d'aquest planeta, ja no en formem part.

Sergi Elias
15-12-2011

Comentaris

Afegir comentari

Ja falta menys[Ofensiu]
Pau Mora | 18-12-2011 | Valoració: 9
La Terra i nosaltres som el mateix.
Qui maltracti la Terra només ha de mirar al seu interior i veurà que s'ha buidat per dintre.
Venerar la Terra ens fa més humans.
Afortunadament la crisis ha parat una miqueta a la plaga de constructors
Doncs sí.[Ofensiu]
- | 17-12-2011 | Valoració: 10
L’esser humà es tan pretensiós que arriba a creure’s que te la capacitat de fer mal a la Terra, quan en realitat, només esta perjudicant les seves pròpies possibilitats de supervivència al planeta.
Commovedor[Ofensiu]
Pere Bartrés | 16-12-2011 | Valoració: 10
Seria un món fantàstic, sense cap mena de dubte! Salut!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sergi Elias Bandres

622 Relats

1737 Comentaris

382725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

Sergi

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >