Cercador
Que d'aquí mil anys...
Un relat de: BonhomiaFulles seques hivernant,
anyoren petites plujes de temps antics.
Persones congelades,
són el retrat humà d'aquest món.
Som a la vigília
dels nostres inevitables errors.
Som,
al cap i a la fi,
del planeta els més que ferotges devoradors.
La Mare Terra vol abortar,
maltractada, aterroritzada, volatilitzada...
El protocol de Kyoto,
és una reunió més i en va.
Els problemes d'aquest món
els hem creat amb la nostra història,
des que vam començar a raonar,
a escriure i llançar pedres,
a matar-nos sense pietat,
no diguem ja dels animals...
Que d'aquí mil anys,
neixi un bri d'herba...
i que nosaltres, d'aquest planeta, ja no en formem part.
Sergi Elias
15-12-2011
anyoren petites plujes de temps antics.
Persones congelades,
són el retrat humà d'aquest món.
Som a la vigília
dels nostres inevitables errors.
Som,
al cap i a la fi,
del planeta els més que ferotges devoradors.
La Mare Terra vol abortar,
maltractada, aterroritzada, volatilitzada...
El protocol de Kyoto,
és una reunió més i en va.
Els problemes d'aquest món
els hem creat amb la nostra història,
des que vam començar a raonar,
a escriure i llançar pedres,
a matar-nos sense pietat,
no diguem ja dels animals...
Que d'aquí mil anys,
neixi un bri d'herba...
i que nosaltres, d'aquest planeta, ja no en formem part.
Sergi Elias
15-12-2011
Comentaris
-
Ja falta menys[Ofensiu]Pau Mora | 18-12-2011 | Valoració: 9
La Terra i nosaltres som el mateix.
Qui maltracti la Terra només ha de mirar al seu interior i veurà que s'ha buidat per dintre.
Venerar la Terra ens fa més humans.
Afortunadament la crisis ha parat una miqueta a la plaga de constructors -
Doncs sí.[Ofensiu]- | 17-12-2011 | Valoració: 10
L’esser humà es tan pretensiós que arriba a creure’s que te la capacitat de fer mal a la Terra, quan en realitat, només esta perjudicant les seves pròpies possibilitats de supervivència al planeta.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513933 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA