Que complicat que és posar títol als relats..

La meva mare.. és tan dolça.. El seus petons em curen qualsevol ferida. I aquests ulls càlids, i la veu melosa. Té els cabells suaus, i li cauen fins l'espatlla. Puc passar-me hores pentinant-li el cabell amb els dits. Ha deixat anar un "ai!": sense voler li he estirat una mica el cabell, però l'"ai!" és tan suau que em tranquilitza, perquè sé que no li he fet mal. Ara vé el meu pare, per agafar-me. Té uns braços tan forts, i és tan alt, que amb pocs segons em pot fer volar fins al sostre. M'encanta que em faci arribar fins al sostre, i tocar-lo amb la punta dels dits. Li miro als ulls, i a dins m'hi veig, estirant el braçet i rient.

***

Jo i en Marc estem corrent pel jardí, jugant a amagar. El gos vé darrere nostre, botant excitat pel moviment. Acabem els tres per terra, rodolant sobre la gespa, i deixant que els pantalons es taquin de verd. Ens estirem a mirar formes de núvols, i al cap d'una estona, la mare treu el cap per la porta que dóna al jardí, per cridar-nos a berenar. Sobre la taula, hi ha pa amb xocolata.

***

Avui és el meu primer dia d'escola. Estic nerviosa.. Porto un vestidet molt maco, espero que als altres nens els hi agradi. La mare m'agafa de la mà, i comencem a travessar carrers que ja em conec. El meu germà va a la mateixa escola, i havia acompanyat molts cops a la mare quan l'anava a buscar. Quan arribem a la porta, ella em dóna una bosseta amb l'esmorzar, i em fa un petó a la galta. Una nena que duu trenes em fa hola amb la maneta, tota riallera. M'agafa de la mà i m'estira cap a dins l'escola, i mentre corro dic adéu a la mare, i ella m'envia un altre petó.

***

Avui la Sara s'ha desfet les trenes. Ha vingut a casa a fer deures, i quan ha vist el meu germà, se les ha desfet. M'agradaria que la Sara i en Marc es casessin, així ella seria de la meva família, encara que ja és com si ho fos, perquè fa poc ens vam fer germanes de sang. La punxada no em va fer gaire mal, però si me n'hagués fet, no m'hauria importat, perquè la Sara és la meva millor amiga.

***

Demà he quedat amb en Joan.. i encara no sé què posar-me. He regirat l'armari durant hores, i no sé què posar-me. Vull estar ben maca, perquè ell m'agrada molt.. m'ha dit que em durà al cinema. Potser em voldrà fer un petó. Encara no sé si deixaré que me'n faci cap, no vull que malpensi de mi, i es pensi que sóc una fresca.. Però ell m'agrada tant.. Potser sí, que deixaré que em faci un petó.

***

Tot ha estat tan ràpid.. el cotxe que sortia de cop, el pare girant el volant, i el meu cap acostant-se al seient..

***

Ràpid! ràpid! S'ha despertat! Per fi s'ha despertat!

***

On.. on sóc? Marc, on sóc?
Has estat en coma, Clara.. des de l'accident..
En.. coma? quant fa d'això?
Catorze anys.

***

Clara, et puc fer una pregunta?
Digues.
Mentre estaves en coma.. en què pensaves?
Saps?.. ha estat increïble.. he reviscut la meva vida, cada segon, cada instant.. tot era tan nítid.. encara ho mig recordo. He estat revivint tota la meva vida.. fins al moment de l'accident.. crec que ha estat llavors quan.. m'he despertat.. Marc, això últim ha estat horrorós, no ho volia recordar això, aquell cotxe sortint de cop, i.. no sé..
Quin cotxe?
El de l'accident.. el de l'accident de cotxe..
Descansa, estàs com.. Descansa.

***

Clara, tinc una gran notícia! Per fi t'han donat l'alta! Podem tornar a casa!

***

On som?
Com que on som? No em facis riure, no has estat revivint la teva vida de nou? Hauries de recordar-ho més que ningú! Som a casa!
Això.. això no és a casa.. a casa teníem jardí..
Però si estem a un cinquè! va, fes memòria, segur que te'n recordes, d'aquest pis.
Aquest pis és fosc i lleig, i la nostra casa.. Marc.. qui són els d'aquesta foto?
Els.. d'aquesta foto? Són el pare i la mare, no els recordes? pensava que.. com que em vas dir allò.. ho recordaries..
No són ells.. Marc.. mentre dormia.. teníem un jardí, la nostra mare era rossa, i el nostre pare era alt, i teníem un jardí, i jo anava a l'escola amb un vestidet, i era germana de sang amb la Sara, i tenia un xicot que es deia Joan, i vaig tenir un accident de cotxe, i
Clara, Clara! tranquila! no sé de què em parles, quina escola, quina Sara, quin Joan?
Marc, on són? els he estat recordant, tenien cara i veus, era la meva vida, on és? on tinc la meva vida?
Clara, siusplau, prou! què dius? què dius?! Calma't!

***

Marc.. diga'm.. explica'm qui sóc..
Ets la Clara
Però.. què és la meva vida..? la de debó..
La teva vida.. No tens ni idea de perquè vas entrar en coma, oi?
No.. ja no..
Clara.. odiaves aquest pis, odiaves els pares.. odiaves la teva vida.. vas intentar suicidar-te..

***

"Marc, perdona'm. Ho he tornat a fer. Entent-me.. Tenia una vida on hi era molt feliç. Tenia uns pares encantadors, una casa bonica, una millor amiga i un xicot meravellós. Tenia una vida perfecte. Hi vull tornar.
T'estima.
Clara"