Què bonica és Santa Eugènia de Ter!

Un relat de: Narhianant-hi
Setze mil tres-centes sardines vivim la mar de bé sota dels capvespres del mes de juny contemplant el Sol com s'emporta darrere seu els colors que tenen els pètals de les flors que hi ha a tots els balcons i finestres dels pisos esvair-se direcció a Salt pel carrer Major fins a desaparèixer passades les muntanyes salvatges de les Guilleries, alhora els carrers s'omplen de gent buscant l'aire de la tarda que entra de les hortes directe d'acariciar la pell dels tomàquets i de les pigues de les maduixes, mentre la brisa fresca vola divertida i despreocupada acompanyant les alegries de les noies i dels nois que baixen a la concorreguda plaça del Barco a córrer com petaners, si no coseix el goig dels que estan al nou espai d'esbarjo de la frontissa que encara no té nom, el qual per motius de sobres hauria de portar la placa amb el nomenclàtor de Núria Terés Bonet, veïna eugenial, educadora, lluitadora. Xavals patinant, paliquejant, adolescents fent guerres d'aigua amb ampolles de plàstic, de més menuts tirant-se per la tirolina una i una altra vegada sense cansar-se, o d'altres passant l'estona jugant a futbol molt molt seriosament gràcies al fet que finalment l'ajuntament de Girona ha canviat la tanca metàl.lica que l'envolta i poden tornar a fer partits. Perquè és que es dóna el cas que els nanos progressen tan satisfactòriament, tan forts i ben desenvolupats, que foten uns canyardos a porteria d'espant i en xocar amb la reixa s'escoltaven els ecos dels cops repicar i rebotar fins a les mateixes parets de la Catedral, probablement perquè la barreja, el mestissatge, deu ser beneficiós per la salut, i aqui es xuta la pilota inconscientment amb tantes ganes que se sent arreu el terrabastall. A sobre hi vivim de fabula sense contar, a més, que més formosos seran aquests capvespres en portar-nos les cent i pico pedres nummulítiques del Dimoni, emmagatzemades durant anys i panys, encara que el que és el pont en si en realitat sempre ha estat dempeus al seu lloc, no van trobar manera de desmuntar-lo mai definitivament de la memòria de ben falcat i arrelat que ha estat sempre sobre el substrat generós i sofert que és l'espai que conforma els somnis que tenen els eugeniencs durant les nits i els dies i a totes hores amb els ulls oberts com fars a alta mar; i quan hi siguin les anirem a enumerar dient des del mig del llom que què bé han quedat, que quin goig que fan avui, que el riu Güell fins i tot dona la impressió d'estar més maco. Que què bonica és Santa Eugènia de Ter!

Comentaris

  • És un bon relat.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 21-06-2017 | Valoració: 8

    M'ha agradat.

    És com si fós un relat en forma de película ràpida muda. Un relat distret. Una invitació a veure la vida tal i com està i deixar-nos de bestieses metafísiques massa complicades.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: