Que bonic que era tot abans

Un relat de: Sanke85

Que bonic que era tot abans,
quan reiem,
parlavem,
cantavem,
jugavem,
ens acariciavem,
ens besavem...

en definitiva...

ens estimavem...

Ara ja no parles amb mi,
ja no rius amb mi,
ja no cantes amb mi,
ja no jugues amb mi,
ja no m'acaricies a mi...
ja no em beses a mi...
i el pitjor de tot...
és que...
ja no m'estimes a mi...

Que bonic que era tot abans...

quan els dos erem feliços...

Tan de bo hagués tingut el valor de dir-te el que sentia envers tu...

Que bonic que era tot abans...

quan hi havia un tu...

i un jo...

Comentaris

  • Aix..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 15-07-2005 | Valoració: 10

    avans tu ho has dit però ara és el present.. no pots estar lligat sempre aquest amor que tant t'ha marcat.. has de seguir endavant!Amb la teva vida, no pots viure dels records, amunt Sanke, amunt!Tu pots, anims!:) MuaSsS!

  • no et guardis els sentiments[Ofensiu]
    AINOA | 03-07-2005 | Valoració: 9

    Ja vegades per no parlar es perden moltes oportunitats, que podrie ser que cambiesin el curs de la vida.
    Jo penso que el no, sempre el tens lo important es intentar-ho per si trobes un si de reposta.
    Una abraçada.