Cercador
Que bonic que era tot abans
Un relat de: Sanke85Que bonic que era tot abans,
quan reiem,
parlavem,
cantavem,
jugavem,
ens acariciavem,
ens besavem...
en definitiva...
ens estimavem...
Ara ja no parles amb mi,
ja no rius amb mi,
ja no cantes amb mi,
ja no jugues amb mi,
ja no m'acaricies a mi...
ja no em beses a mi...
i el pitjor de tot...
és que...
ja no m'estimes a mi...
Que bonic que era tot abans...
quan els dos erem feliços...
Tan de bo hagués tingut el valor de dir-te el que sentia envers tu...
Que bonic que era tot abans...
quan hi havia un tu...
i un jo...
Comentaris
-
Aix..[Ofensiu]Sareta_16 | 15-07-2005 | Valoració: 10
avans tu ho has dit però ara és el present.. no pots estar lligat sempre aquest amor que tant t'ha marcat.. has de seguir endavant!Amb la teva vida, no pots viure dels records, amunt Sanke, amunt!Tu pots, anims!:) MuaSsS!
-
no et guardis els sentiments[Ofensiu]AINOA | 03-07-2005 | Valoració: 9
Ja vegades per no parlar es perden moltes oportunitats, que podrie ser que cambiesin el curs de la vida.
Jo penso que el no, sempre el tens lo important es intentar-ho per si trobes un si de reposta.
Una abraçada.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ganes de tu
- Gràcies a tu
- Poema a qui mai el llegirà
- Ni un hola ni un adèu
- A tu soledat
- Sense resposta (Buscant un perquè)
- Tornant als inicis de la soledat (Buit... Ple...)
- Per què t'estimo?
- Vull despertar d'aquest malson
- L'acomiadament del primer amor?
- A l'espera d'una resposta, parla'm
- La meva vida amb tu
- Al no poder estar amb tu
- Metàfores de tu
- La primera llàgrima d'any nou