Que bell és morir!

-Bona nit, sóc el dimoni.
En James Stewart es va mirar aquell home lleig i rabassut amb indiferència.
-Miri senyor, ja tinc prous problemes a la vida perquè em vingui vostè amb bajanades.
-Tu mateix, però sàpigues que de tant en tant faig acte de presència entre els mortals, disfressat de mortal, evidentment, i aquesta vegada t'ha tocat a tu. S'ha d'alimentar el mite.
Després d'observar-lo una mica millor, en Jimmy va descobrir una espurna de malícia en aquella mirada.
-Molt bé senyor dimoni, suposem que te raó. No creu que li falta un punt de credibilitat? Presentar-se així de cop, com una persona normal i deixant anar que és el dimoni, qui el pot creure?
-Bona pregunta. Permet-me que la capgiri: Imagina't que em planto davant teu amb una forca, actitud hostil i la pell més vermella que un xoriço, i deixo anar això de que sóc el dimoni. Què faràs tu? Segur que fotre't un fart de riure. No creus que així sóc més creïble?
-Doncs li diré que no ho sé, i que m'importa ben poc. Vol que li expliqui que hi faig en mig d'aquest pont, a les tantes de la nit, nevant i amb un fred que pela? Si ha vingut per espantar-me ho te francament difícil, i si el que pretén és que escampi la seva presència entre els mortals, encara ho veig més pelut, aviat ja no formaré part d'aquesta espècie.
-Mira humà, no em cal demostrar res, els meus poders són enormes, et quedaries bocabadat del que sóc capaç. Tampoc et penso demanar res, quedaria massa clar que sóc el dimoni. M'has de témer pel que et penses que sóc capaç de fer, no pel que m'hagis vist fer.
-Tinc la sensació que m'està perdonant la vida, quan ningú no en donaria un duro per ella, ni jo mateix.
-T'equivoques, precisament el mal forma part de la vida. Quan siguis mort jo ja no tindré cap sentit.

Cansat d'una conversa tan estúpida, en Jimmy es va mirar aquell home per darrera vegada i sense dir res més es va llançar pont avall.
El dimoni es va acostar a la barana per veure com el cos del famós actor s'empetitia fins a perdre's en la fredor de l'aigua gelada. Va sortir d'escena satisfet, amb la sensació evident d'haver canviat el final de la pel·lícula.