Quatre

Un relat de: AVERROIS

Des de petit et recordo igual,
baixet, rabassut, fort,
cabells blancs, ulls blaus,
gran nas,
treballador incansable,
acompanyat d'un gos.
Primer va ser la "Xica",
petitona, blanca, alegre,
amb por als trons
i als coets de la Festa Major.
Com enyoro les passejades,
els tres,
La Xica, tu avi i jo,
era feliç veient la ciutat,
des de el cim de la gravera,
jugant amb la Xica,
estirant-me a l'herba,
comptant les hores,
per la sirena de la Pirelli,
les onze, les dotze, la una,
a dinar!
La Xica es va morir,
vam tardar a tenir un altre gos,
però un dia,
en una capsa de sabates,
El "Dick", una bola de cotó,
blanca i negra, potes grosses.
Vàrem gaudir els tres,
el Dick, tu avi i jo,
vaig tornar a ser feliç,
amb el nostre gos,
blanc i negre, alt i ferm,
quasi cavall,
enjogassat incansable.
Vaig créixer,
les sortides eren poques,
ja era, el Dick, tu avi,
i jo tot sol.
El Dick i l'avi es van fer vells,
i els vaig veure,
cada cop més decaiguts,
més cansats,
com els cossos forts,
flaquejaven dia a dia,
fins a la mort.
No et pensis avi que t'oblidat,
i crec que algun dia,
podrem seguir passejant,
La Xica, el Dick, tu avi i jo.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

301991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!