Quatre

Des de petit et recordo igual,
baixet, rabassut, fort,
cabells blancs, ulls blaus,
gran nas,
treballador incansable,
acompanyat d'un gos.
Primer va ser la "Xica",
petitona, blanca, alegre,
amb por als trons
i als coets de la Festa Major.
Com enyoro les passejades,
els tres,
La Xica, tu avi i jo,
era feliç veient la ciutat,
des de el cim de la gravera,
jugant amb la Xica,
estirant-me a l'herba,
comptant les hores,
per la sirena de la Pirelli,
les onze, les dotze, la una,
a dinar!
La Xica es va morir,
vam tardar a tenir un altre gos,
però un dia,
en una capsa de sabates,
El "Dick", una bola de cotó,
blanca i negra, potes grosses.
Vàrem gaudir els tres,
el Dick, tu avi i jo,
vaig tornar a ser feliç,
amb el nostre gos,
blanc i negre, alt i ferm,
quasi cavall,
enjogassat incansable.
Vaig créixer,
les sortides eren poques,
ja era, el Dick, tu avi,
i jo tot sol.
El Dick i l'avi es van fer vells,
i els vaig veure,
cada cop més decaiguts,
més cansats,
com els cossos forts,
flaquejaven dia a dia,
fins a la mort.
No et pensis avi que t'oblidat,
i crec que algun dia,
podrem seguir passejant,
La Xica, el Dick, tu avi i jo.