Quatre matins

Un relat de: aleshores
Em queden quatre matins,
quatre matins i tres tardes,...
O més ben dit, conec
la possible llargària del meu temps.


El mirall de sempre, no retornarà,
benvolent, el meu esguard.

L'abric que ara penja al rebedor,
haurà cedit els seus tons,
esblanqueït pel sol.

Les sabates, formades pel meu peu,
deixaran humilment d'acompanyar-me.


Un tel d'irrellevància em cobrirà,
prò servaré el consol d'haver viscut,
i que algú més, en el nom meu i nostre,
enfronti al vell dolor del viure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer