Quatre lletres al fill del mestre

Feia temps que tenia pendent comentar-te aquest poema. Volia fer-ho segons les teves instruccions: escoltant-la. I avui per fi he tornat amb cotxe escoltant el mestre galàctic!
És un poema-homenatge, evocació dels teus pensaments després de sentir aquesta perla de cançó. Com diu el meu nom...les cançons em diuen molt...especialment les dels cantautors. Són poesia.
Si encara no te l'has escoltat, et recomano el seu últim disc: el congrés dels solitaris. Molt tendre, estrambòtic, autèntic i trist.
bon any filladelvent!

m'estic donant una volta pels teus escrits, però tenim un problema. Jo de poesia no en sé massa (només cal veure les dues o tres que tinc penjades) i estic fent un esforç per entendre les teves. Algun dia me n'hauràs d'ensenyar.