Quatre gotes

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Les quatre gotes que ens va proposar l'amic Jeremias donaren prou de sí...
Els teus són versos de caire negatiu fins arribar al final on les qualifiques de suïcides (vull dir a les gotes). El meus també tenien un pòsit de lament per la pol·lució del mar i de tot el planeta en general.
Però el cas és que aquestes imatges dels reptes continuen provocant que els nostres versos surten a la llum.
Una forta abraçada!
FRANCESC

clafit d'escollides paraules que fan de cada vers una joia.
Mil gracies per el teu comentari. Et seguiré llegint

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

com una sensació de llençar l' esperança
en el cubell de la roba bruta,
que ni les 4 gotes que cauen poden rentar.

Com si l' aire fresc deixes d' omplir,
i netejar els pulmons i els records.

Es un pesimisme que aclapara,
però que segur que sobreviurà,
en un altre núvol, pluja o pensament.

Avet

farcit d'idees potents que il·lustra perfectament la imatge, tot i que per sí mateix també tindria vida pròpia. Un poema fosc i trist que acaba arrodonint-se amb la frase final "Només quatre gotes es precipiten...suïcides" m'ha semblat genial.
Et puc dir una cosa? va, només una; jo hi posaria comes (tampoc em facis massa cas, ja saps que de poesia estic peix)
"El vent arítmic batega,
descabella un pensament volàtil."
Em sembla que precissa més les idees
"Cap missatge dins l'ampolla,
ni a la butxaca, buida de la memòria.
Només l'halitosi agra, l'estertor agònic"
A mi em sembla que reforça les imatges (però només és una impresió personal)
Gràcies pel comentari, m'ha costat trobar el "per" que m'has dit...saps què faré? abans de publicar els relats te'ls enviaré perquè m'hi donis una repassada. Ja, ja, no pateixis, que és broma!
Una abraçada.