Quatre estampes relativament inconnexes, costumistes i espacials.

Un relat de: Tolkfus
El sabó va desaparèixer sota la baieta, amb la mateixa celeritat que havien desaparegut l’ambició i l’esperança d’en *** al cap de dos mesos d’haver arribat a mart. El parabrises del cotxe havia quedat lluent, gairebé tant brillant com havia de ser el futur d’en ***, però ara es trobava allà, enmig de Mart, amb una feina de merda que el deprimia i sense els mitjans per poder tornar a la terra o almenys, viure amb unes condicions acceptables al planeta vermell.

***

Enfrontar-se a la pantalla en blanc sempre l’havia desesperat, i quan no la podia vèncer, agafava el cotxe i marxava a voltar. El seu cap no parava de donar voltes, pensava, s'espremia el cervell i portava les seves capacitats mentals més enllà del que sabia que era possible, però res. Va mirar el noi que li fregava els vidres del cotxe, un jove prim i amb aire ensopit. Un altre idiota que havia arribat a mart enlluernat per la llum de les estrelles llunyanes. Va arrencar el cotxe.

***

Les estrelles, les maleïdes estrelles i la maleïda atracció que generaven en el cors de qui les contemplava. Aquest era el tema que ocupava les reflexions del pobre dentista, que desprès de dues hores endreçant el magatzem, i ben entrada la nit, s’havia assegut sobre una caixa de paquets de fil dental i mirava el cel anhelós. I allà, entre tots aquells lluents i immensos astres, la lluentor roja de mart, la primera etapa de la infinita aventura d’aquells que deixaven el món enrere.

***

Una recreació de la jungla peruana al pol nord de mart. Quina idea més genial i atractiva, i quina ocurrència més meravellosa, la d’agafar-se un parell de setmanes de vacances i anar-hi a acampar. Al principi s’ho havia passat bé, les dues primeres hores, però ara, el fred i la humitat, acumulats als seus ossos durant cinc dies, ja el començaven a fatigar. Va mirar el cel, o més ben dit, la vegetació que tenia sobre el seu cap, i l’enyorança cap a la seva tarima, els seus alumnes i la seves classes d’història el van consumir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: