QUASI UNA VIDA

Un relat de: Àngels Blascoros
Rosegà el cordó umbilical fins tallar-lo i el nuà sobre el melic del nadó. Introduí la criatura sota el vestit, entre els pits, per donar-li escalf.

El primer bram de vida del nen ho envaí tot silenciant el brogit de lluita dels atacs que es mantenien a la ciutat.

Ella era feliç.

L’explosió sonà forta i a prop fent trontollar les ruïnes de la casa.

Mare i fill restaren quiets. Abraçats. Morts.

Comentaris

  • Buuufffffffff[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-01-2018

    No t'han calgut gaires paraules per plasmar tota la tragèdia que, per desgràcia, viuen moltes persones, mentre nosaltres ens afanyem en el nostre patètic dia a dia. I no t'hi recrees en la mort, però és igual, la manca d'adjectius, d'explicacions; ho fan tot encara més trist, més fred, més salvatge. Sort que ens extingirem aviat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àngels Blascoros

Àngels Blascoros

12 Relats

5 Comentaris

3111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primer vaig aprendre a parlar, després a caminar i tot seguit a escriure. No ho he deixat mai. Pura passió. Em declaro culpable de no haver-li dedicat prou temps. Ara, tracto de compensar-ho. Deixaré que, millor o pitjor, les meves paraules ho demostrin.