QUARTET

Malgrat estar considerat per la crítica com un dels pitjors quartets de corda de la Història, en poc temps assolí un èxit sense precedents. De la nit al dia, milers de seguidors veneraven les seves interpretacions. D’aquestes, els adagios lànguids, avorrits i mancats de qualsevol espurna de passió, eren les predilectes d’un públic fidel que creixia com l’escuma. El seu art anodí i superficial transcendia fronteres i seguidors de tot arreu –indiferents a la mediocritat musical del grup— reclamaven la seva presència en les principals ciutats del món. La seva ascensió va ser meteòrica. Els seus discs, en poc temps, es situaren al capdavant de les vendes del sector i els seus membres acaparaven portades de revista, anuncis publicitaris i programes de televisió. Però, inesperadament, en el moment més resplendent de la seva trajectòria musical, anunciaren la seva retirada.
Com a resposta a tan imprevista notícia, insomnes de tot el planeta sortiren al carrer reclamant el seu retorn, sense saber que, la prematura decisió, havia estat coaccionada per una de les més importants companyies farmacèutiques del planeta.