Quart relat

Un relat de: Cuit

Hola, em dic B, tinc 23 anys i vull escriure. M'agrada escriure, sovint ho faig a casa quan no haig de fer pràctiques de la carrera, quan no haig de fer dissabte o quan em deixen altres obligacions majors que el plaer que em provoca l'escriptura .
De fet, tinc tres relats penjats a una pàgina web de relats en català, on, naturalment, no hi ha cap tipus de filtre -o hi ha un filtre mínim. Això és el que em permet poder dir que tinc aquests tres relats penjats, i quedar més interessant entre les meves companyes de facultat. De fet, el que no saben -o potser sí perquè també es veu a la pàgina-, és que tinc una miserable valoració de 6.5... és a dir, ni un notable.
Aquest és el meu nivell, i la veritat és que tot i que desitjaria ser més valorat, no em treu la son en absolut. Escric perquè m'agrada, i perquè m'agrada també -perquè negar-ho- ensenyar els meus escrits a R, E, A (ara l'objectiu són F i C). O comentar a tothom que l'ocasió m'ho permeti, com qui no vol la cosa, que escric relats i que en tinc tres de penjats a una pàgina web de relats en català, i fer-me així l'intel·lectual o l'interessant.
Tot això passa de dia, però de nit, al llit, abans de dormir, em trobo amb mi mateix i em pregunto "a quí vull enganyar?" Aleshores em consolo dient-me que no, que jo realment escric perquè ho he fet sempre, i que el fet que últimament hagi penjat tres relats a una pàgina web de relats en català no té res a veure amb les meves pretensions de lligar més o menys. I és que realment és així. Des que tinc ús de raó que sempre he escrit. Escrits, tots ells, que de ben segur no arribarien a aquest 6.5 que em puntua la pàgina web de relats en català on hi tinc penjats tres relats, però que em servien com a teràpia per suportar la realitat que m'envoltava i que moltes vegades no entenia.
Als meus ordenadors, a la finestra de "els meus documents", sempre hi havia una carpeta anomenada "Gilipollades" (que ara que hi penso el terme català potser seria "Estupideses"), on hi desava tots aquests escrits que sempre començava però que s'anaven apagant a mesura que avançava el text, fins a deixar-los a mig acabar, o simplement morts.
Escrits inconnexos entre ells, que no em poden servir en absolut per lligar-los i extreure'n un conte amb cara i ulls o, posats a demanar, una novel·la.
Com ja he dit, però, he explicat a algunes companyes de facultat que tinc tres relats penjats a una pàgina web de relats en català. Les meves companyes els valoren molt positivament. Segurament, si els preguntés la nota, segur que seria superior al 6.5 que tinc "oficialment", però temo que elles no són del tot objectives.
Una d'aquestes companyes, R, em va trucar l'altre dia i em va dir que tenia una cosa per a mi. No sé ben bé d'on ho va treure, però el fet és que vam quedar per fer un cafè i es va presentar amb un díptic d'el VIIé Concurs de Microcontes W. H., que es celebra la setmana següent, el següent dissabte.
De seguida m'he animat i he trucat al telèfon que figura al díptic informatiu del VIIé Concurs de Microcontes W. H., per inscriure'm al concurs, ja que les places són limitades.
De nou, anit, al llit, abans d'adormir-me, em vaig trobar amb mi mateix i vaig plantejar-me el perqué de presentar-me a aquest VIIé Concurs de Microcontes W. H. Crec que no ho faig pel premi en metàl·lic en sí (en el fons sóc conscient de les meves capacitats literàries, i estic força d'acord amb el 6.5 que m'han puntuat a la pàgina web de relats en català on hi tinc penjats tres relats), sinó més aviat per aquest reconeixement social, si es que podem anomenar-lo així, que representa poder incloure al meu currículum ocult que quan tenia 23 anys vaig presentar-me al VIIé Concurs de Microcontes W. H.
De fet, queda de conya. "Què fas aquest dissabte?" "Doncs mira, em presento al VIIé Concurs de Microcontes W. H. És que escric relats..." "Ostres, vols follar amb mi?" (és això el que espero realment?) Em sembla tot plegat una mica lamentable, però només m'ho sembla de nit, quan sóc al llit, i quan, abans d'adormir-me, em trobo amb mi mateix.
Em sento, per tant, una mica confós, dubitatiu i ambivalent. No sé què fer. No sé si presentar-me. No vull fer el ridícul, però...i si guanyo? T'ho imagines B? M'ho puc imaginar? En el fons crec que no vull contestar que sí, no vull imaginar-me alçant el premi amb una eufòria controlada, per la malastrugança que pot provocar això. Sempre he cregut que quan menys esperes que succeeixi X, X succeeix. Per tant, cada vegada que penso sobre el VIIé Concurs de Microcontes W. H., intento esborrar ràpidament de la part del meu cervell encarregada de la imaginació (crec que es troba just a la part frontal) aquesta imatge de mi mateix tot cofoi amb el premi a les mans. No vull per res del món, veure'm o imaginar-me o somiar que guanyo. Ni per un instant. Fora, fora!
Així doncs, aquesta ambivalència m'ha acompanyat des d'uns dies ençà fins avui. Però sóc home de senyals. Home? Noi. Sóc, doncs, noi de senyals. I sempre em dic, quan dubto si fer Y o no, que, si "algú m'envia un senyal", faré Y. I aquest senyal ha arribat.
Sortia de la facultat per anar a la manifestació que hi ha hagut avui a la Plaça Universitat barcelonina -aquesta nit, quan sigui al llit, just abans de dormir-me, quan em trobi a mi mateix, em preguntaré si em sento identificat en la postura manifestant, clarament en contra del controvertit "Pla Bolonya", o he anat a la manifestació únicament per veure i parlar i conèixer altres noies a les que poder dir que escric relats i que en tinc tres de penjats a una pàgina web de relats en català-, quan hi anava, doncs, algú m'ha donat un llibre. Que reparteixin llibres a la facultat no és cap novetat, ho sé. Però el llibre no és un llibre qualsevol. És un llibre informatiu amb "60 preguntes i 60 respostes de l'escriptor novell", d'aquell -com jo- que vol escriure contes. Com jo, dic, que escric sovint i que fins i tot tinc tres relats publicats a una pàgina web de relats en català.
L'he fullejat al metro mentre anava cap a casa, i crec que em trobo dins l'apartat d'escriptors ansiosos. És a dir, aquells que, segons l'autor argentí del llibre, ténen una eufòria inicial quan una idea brolla de la seva ment, però que, quan aquesta es trasllada al paper o al document word de torn, es va dil·luint, fins que acaba apagant-se o morint sense ser una estructura rodona, acabada, amb el seu cercle vital complet, és a dir, en forma de conte o relat o novel·la amb principi i fi, amb cara i ulls.
Els meus relats sempre es queden únicament amb un principi.
Així doncs, sóc un "escriptor ansiós". Hi ha psicòlegs o ansiolítics per poder tractar aquest símptoma? De fet, crec que això encara quedaria millor, no? "Hola, em dic B, i sóc el que s'anomena tècnicament un escriptor ansiós." Sona bé!
Recapitulant, ja tinc el senyal que necessitava per presentar-me dissabte al VIIé Concurs de Microcontes W. H., escriure el que sigui (no vull imaginar-me cap imatge o situació més), i utilitzar aquest escrit com a cinquè relat que penjaré a la pàgina web de relats en català on hi tinc penjats tres ja, i on el quart, finalitza amb una Z que, sense que tingui cap tipus de relació amb el propi escrit, té un gran significat simbòlic per a mi i per al protagonista d'un dels últims llibres que m'he llegit.
És probable que el sisè o setè relat parli de les meves relacions interpersonals amb el sexe femení. Però aquest ja és un altre tema...
Així doncs, Z.

Comentaris

  • diari[Ofensiu]
    clariana | 08-02-2008

    t'he descobert arrel d'un commentari a un dels meus autros preferits....

    aquest relat (que he de confessar no he llegit exhaustivament, per falta de temps) m'ha recordat als meus diaris personals, la redacció és ssemblant i les coses que hi exlpliques també.

    Segueix escribint, un savi un dia em digué que per aprendre'n cal fer exercicis cada dia. Potser així arribarem on és ell.
    Anims!

    clariana

  • Mira, ja soc aqui! xD[Ofensiu]
    Auria | 20-11-2007 | Valoració: 7

    Holaaaaa^^
    Be, sok la teva mega companya de facultat amb el fotolog que conté el mateix nom que el que he triat per a ser usuària d'aqui (es que el misteri mola xD)
    En fi, k sapigues k m'ha agradat molt aquest! (encara no me'ls he llegit tots)
    Apa ens veiem dema!

l´Autor

Foto de perfil de Cuit

Cuit

16 Relats

19 Comentaris

15420 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Qué puc dir sobre mi? és la primera vegada que em llenço a fer aquest pas (animat per una altra usuaria d'aquí, gràcies Q!) tot i que des de que tinc ús de raó he escrit i encara més he llegit. M'encanta la lectura i m'encanten les lletres. Estudio filosofia, de moment em va força bé, i tot i que la meva vida no ha estat un camí de roses que diguem tot i els meus 23 anys, no em puc pas queixar...

qualsevol altra pregunta esteu totalment convidats a fer-les:

silence_is_beautiful_84@hotmail.com