Quantes ganes de menjar meló.

Un relat de: Mikel Andrés
Quantes ganes de menjar melò,
de plenar-me la boca,
de sentir el tacte asprós,
i mullar-me la barba.

Quantes ganes de menjar ja pomes,
de agafar-les amb força,
de mossegar el fruit de l'Eva,
i beure del seu suc.

Quantes ganes de besar-te els llavis,
de tornar-te a veure,
de ballar, tumbats, al llit,
i de llançar la roba,
que no ens fa bé,
res ens fa bé,
perque som pasió,
animal...

Som animals que s'estimen.

Comentaris

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Mikel Andrés | 04-07-2016

    Moltes gràcies per llegir i moltes més per aquesta valotació. Jo sóc de la creença de separar, més bé, el sexe del amor, d'aquells que a voltes dubten entre allò carnal i allò més cast, però, com bé dius, tots ens veem obligats al instint, com a animals que som.

  • Animals[Ofensiu]
    Filantropia | 04-07-2016 | Valoració: 10

    L'instint sexual és purament animal tant mateix com les ganes de menjar.
    Magnífic.
    Moltes gràcies per escriure't.

l´Autor

Mikel Andrés

54 Relats

11 Comentaris

17671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.

Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.

Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org