Quant irònica és la vida?

Un relat de: somnisdecolors
El pensament general és què et trobaràs una mala persona pel carrer i et violarà o que sortiràs de festa, et ficaran droga dins de la copa i et violaran. Però, el que no sempre pensem és que la vida té un sentit de l’humor un tant peculiar. La majoria de violadors no s’amaguen entre els cantons foscos, són amics, amants, companys de treball. Així que, quant irònica és la vida? Quant estrany és que el teu violador sigui amb qui havies fet l’amor setmana rere setmana?

Així és, per ser violat no es necessita un estrany, és suficient una relació que no et deixen acabar, un amor que ja no vols però et forcen a acceptar-lo. Ja no importa que el coneguis de tota la vida, ja no importa que un dia us haguéssiu estimat.
Que irònica la vida! Sembla que el príncep s’ha convertit en gripau. I els braços entre els que et volies despertar eternament, són aquells que t’asfixien fins desitjar el son etern. La cara que t’alegrava el dia, és la que et fa esgarrifar. I aquells ulls... aquells ulls que s’assemblaven al cel ara són el reflex del més pur infern.

Us desitjo tota la sort del món, desitjo que tingueu sort i aconseguiu recordar que no tot amor té aquest final.

Comentaris

  • Millor no jugar amb l'amor[Ofensiu]
    iong txon | 05-03-2017

    …si no es vol que passin tota mena de coses. Té a veure amb els Principis de la Creació i l'Ideal original de la creació per a les persones. En realitat, el nostre cor, les nostres emocions i sentiments, estan fets de manera que el primer amor hauria de ser l'únic, el definitiu i etern. Així és com estem fets. Aquest és l'ideal, ja sé que després les circumstàncies mai no són "ideals" ni fàcils per ningú.

    I el més trist és que com a resultat, es va endurint el cor, va caducant la "pega" que permet una unitat genuïna entre un home i una dona, va creixent el cinisme i l'escepticisme en el nostre cor i es va perdent la fe en l'Amor Veritable, que és l'essència del nostre Pare i Mare Celestial.

  • Doncs sí,...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-03-2017 | Valoració: 10

    ... les fases de l'amor són imprevisibles, ens fan donar la sensació, sovint, que ja no podem somniar i busquem sortides que ens alliberin, cal valentia en el cas que expliques.


    Sergi : )

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2017 | Valoració: 10

    Et felicito pel to de l'escrit, reflexiu, dur i entenedor alhora. I el toc positiu del final, esperançador. Perquè la realitat ha de ser duríssima. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Així anem![Ofensiu]
    jomagi | 04-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat que fa pensar molt. És tant complexe tot això de l'amor.
    Et seguiré. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

14261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.