Quan vulgues

Saps que quan vulgues pots marxar.
No et diré que no preguntaré,
potser ho faré...
No vull ser un pes
ni la raó del teu patiment.
No vull ser tristor als teus ulls
ni llàgrimes en la nit.
No vull ser ombra del no res.
No vull ser esperança morta,
ni il·lusió buida.
No vull ser malson,
sinó el millor somni.
No sé com desmostrar-ho.
Són massa les meues limitacions,
i sols sóc amargor al teu cor.
Saps que quan vulgues pots marxar...
Recolliré el meu cor
i cosiré allò que quede d'ell.
Morint sense tu,
poc a poc tornaré a viure... o no.