Quan vindràs?

Un relat de: principiant

Et desitjo,
per què estàs ple de somnis.
La vida,
te la dibuixes tu, sense manies.

Fas que tot sembli fàcil,
res no et lliga, ni t'amoïna.
Jo, d'aquí baix estant,
tot ho veig negre.

Et desitjo, cada cop més.
Desitjo el teu cos.
Desitjo la teva llibertat.
Desitjo la teva claredat.

Sóc negra nit,
i tu ets el nou dia.
Quan vindràs a abocar-me
tota la teva energia?

Comentaris

  • Soliloqui | 14-09-2006

    Vindrà quan menys t'ho esperis.
    Ja ho veuràs.
    Confia una mica més amb tu. Confia una mica mñes en el present. I en el futur.

    Grpacies per el teu coemtari... que sàpigues que també m'ha encantat aquest quan vidnràs...;P

l´Autor

Foto de perfil de principiant

principiant

5 Relats

17 Comentaris

5591 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
He tingut una vida molt normal, d'allò que alguns en diuen "d'anar fent".
D'un temps ençà però, m'he adonat de que no en tenia prou. Vull portar la meva vida i no que la vida em porti a mi.
Sempre m'havia agradat escriure i no sé perquè no ho feia.
En fi, un petó a tots.



"Maleit aquell, que en els primers instants d'una unió amorosa, no pensi que aquesta ha de ser eterna"

Benjami Constant, -Adolf-
(Frase introductoria del capítol onze d'Aloma, de Mercè Rodoreda)