Quan vaig néixer

Un relat de: Noia Targarina


Quan vaig néixer,
vaig conèixer la meva mare,
i el meu pare i em van donar felicitat,
ja que la felicitat,
val més que mil paraules dites a l’atzar,
ja que ser feliç i et que donin amor,
és el més important del món sencer,
sense això una persona no viu i no se sent important,
però tindre uns pares com cal,
també és essencial,
però també és fonamental conèixer-se a un mateix,
ja que quan creixes i et fas gran,
i comences a tindre més seny,
necessites persones que t’estimin,
que et donin apreci i,
que et facin trobar la felicitat.

Comentaris

  • Ai, la felicitat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2018 | Valoració: 10

    De haver naiscut i ser una persona més en el món. L'únic sentit de la vida és ser l'amor dels teus pares, que t'ha tret al món i tu els respectes.
    Preciós poema, que és encantador, Noia.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

    -Ja em diràs en la meua pàgina....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: