Quan tot s’ha acabat...només pots tornar a començar.

Un relat de: llum de lluna
Quan tot s’ha acabat...només pots tornar a començar. Aquesta última frase és la que intentava recordar cada dia, quan veia que li faltaven més ganes que forces per aixecar-se del llit. No s’imaginava el seu dia a dia sense ell, de fet tota la seva vida depenia d’ell. Ara, en aquell pis buit i desconegut, on les seves coses encara eren dins de les capses de cartró, intentava buscar el seu lloc. Per primera vegada, valorava el fet d’estar-se una bona estona sota la dutxa amb l’aigua ben calenta, el moment de prendre’s el cafè al petit balcó mentre observava aquell nou entorn i la conversa per telèfon amb aquella amiga a qui tant havia trobat a faltar. Encara que la tristesa l’envaïa a estones, se sentia tranquil·la, podia fer el que volgués, i tot i que sentia respecte cap a aquell nou camí, alhora, sentia curiositat per a descobrir tot allò que estava per venir. Era una dona lliure i per primera vegada podria conèixer el què això significava. Va agafar la primera capsa, la va obrir i de cop va decidir que potser decorar aquell pis amb les coses que l’havien acompanyat durant els deu últims anys, no era una bona manera de començar. Ja hi hauria prou temps, per omplir i decorar aquell nou pis, el seu pis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer