Quan tot està perdut

Un relat de: frexita

Vius tranquil·lament,indiferent...passes dels teus sentiments i et decantes cap un món on tot és gris i res és de color, on no hi ha el rosa, el verd...
Tot és monotonia, amor impossible,mal humor i falses amistats. Et passes la vida en un lloc tancada on creus que ho tens tot però obres els ulls i ho veus més cla i més complicat a la vegada, més trist encara...
Te n'adons de que has perdut gran quantitat d'amics, te n'adons de que aquell que creies que t'estimava tan sols pensa en els comentaris d'uns i d'altres,te n'adons de que has fet mal a tothom, de que no tens res...
Et canvies a un altre món on tan sols i vius tu,on t'importa tothom però la gent qye abans creies que eren amics teus pensen qye només et dons importància a tu,on vols ajudar i que t'ajudin a canvia de món però l'únic que aconsegueixes són més problemes, més comentaris desagradables, més monotonia... veus que no és fàcil marxar d'aquest món ple de coses que no t'agraden però no pots escapar perquè aquells que creies que eren amics teus no et poden ajudar perquè quasi ja els has perdut.
Obres més els ulls i veus que només tens una oportunitat quasi perduda,vas ràpid però putser ja arribes tard,deixes llegir questes paraules a un amic,li demanes que t'ajudi però no veus la resposta, digam-la plis que jo no la puc llegir. Nina m'ajudes a canviar?

Comentaris

  • peyd_shark | 13-03-2006

    xk aket TítuL??

    reS està perdut...
    RES.

    ....


    RES.



    kukurutxet t'estimuu!!