Quan tornin les foscors (XV)

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

CAPÍTOL XV

-Mestre, ara que ja hem arribat i hem pogut gaudir d'aquest doll de llum. Ara que ja han tornat les foscors, i que al fòrum de RC no es parla d'altra cosa, digueu Mestre, què hi hem vingut a fer, aquí?

-Fill meu, és cert, tens raó, et dec una explicació. No hem vingut aquí per conèixer les foscors, nomès. Ni tan sols per veure la llum. De fet, les foscors no han tornat perquè mai no havien marxat, de la mateixa manera que nosaltres no hem arribat d'enlloc, perquè sempre hem estat aquí.

-Què voleu dir, Mestre?

-Fill meu, som aquí per revelar un gran secret! Per desvetllar el Gran Misteri!

-Un secret?, el Gran Misteri?

-Fill meu, te'n recordes de l'home de la pala?

-Voleu dir el pare de la Margot? Sí, és clar que me'n recordo. Però què hi té a veure ell amb tot això?

-Fill meu, un mal dia aquell home va venir a ... va anar a veure la Margot, i ...

-I?

-Fill meu, aquell home li va explicar que tenia una pala màgica.

-Una pala màgica?

-Sí. Una pala màgica que quan algú la feia servir per cavar, fos on fos, sempre acabava desenterrant un tresor.

-Però Mestre, ara sou vos qui em vol ensarronar? Amb quina me'n sortiu ara? Després d'haver hagut d'aguantar tot aquest relat, ara em veniu amb una ridícula història d'una pala màgica. Per l'amor de déu, home, vull dir, Mestre!

-Sí, fill, ja ho sé. Tothom ho veu que això no té cap sentit, però la Margot se'l va creure a aquell home. Era tan innocent llavors la Margot, tan ingènua! A més, ella no ho sabia que aquell home era el seu pare quan se la va endur. Van fugir tots dos junts, maleïts siguin!

-I, on són ara?

-La Margot no va tornar mai més. Diuen que, quan va adonar-se de l'engany, va engegar a dida al seu pare i la seva pala. Uns diuen que va fer cap al nord, d'altres que cap al sud. Però ningú no sap on és ara la Margot. La meva Margot!

-Però, què us agafa ara? Per què ploreu?

-Fill meu, no ho endevines? No saps qui sóc, jo?

-Què insinueu? No m'estareu dient que sou...? Però si vos sou el meu Mestre!

-Sí, fill meu, sóc el teu Mestre. Però, saps com me dic? Saps el meu nom?

-És veritat, poc que el sé el vostre nom! Com us dieu?

-Fill meu, jo sóc, ... jo sóc ...


(continuarà...)

Comentaris

  • Ja ho pots ben dir[Ofensiu]
    pèrdix | 17-03-2005

    que era ingènua, amb vint-i-tants creure's això de la pala, hoé!
    Jo sé la solució, jo sé la solució, l'he mirat en el capítol XVI. A més des del banc estant, els veig apropar-se i els he conegut a tots dos.
    El mestre és en...Atxís!!!( merda d'encostipat, tant esperar al final m'he refredat...) atxís!!!....

  • el pare de la margot?[Ofensiu]
    Linkinpark | 15-03-2005

    i no dic res més per fer misteri!

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

192680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla