Quan tornin les foscors (XIII i mig)

Introducció

- Mestre, segur que anem pel bon camí?
- Fill meu, no parlis tant que ens tornarem a perdre.

---

Capítol XIII i mig- Una conversa d'alta volada a l'hospital

El comissari Raspall, que en el fons és un bon jan, no ha deixat de visitar dia rera dia el seu amic Qüentinho, que encara roman a l'hospital.

Per pimer cop d'ençà quinze dies l'italo-brasiler li demana tabac: -Dona'm tabac, vull fumar, -li demana convençut, aixecant una mica el cap, on encara són ben visibles les senyals de l'accident.

-No pots pas fumar, ara! -li etziva el comissari.

-Per què no? -s'estranya en Qüentinho.

-Per dues raons, -li contesta el comissari, en pla didàctic

1. Perquè això és un hospital, i


2. Perquè a rel de l'accident et van haver d'amputar les dues mans, i jo no et penso aguantar la cigarreta, saps?

-Les dues mans? Noooooo. Ara no podré tornar a tocat mai és el piano, -es lamenta el jove.

-Però si no l'has tocat mai tu, el piano, -el contradiu en Raspall.

-Això era abans. Aquests dies he somiat que era pianista, un gran pianista -suspira en Qüentinho.

-Pianista, pianista -fa el comissari despectivament, -tu, l'ùnic que saps tocar són els pebrots, ja t'ho diré jo. I ara, sense mans, ha! Com no et dediquis a passar a màquina les cartes que et dicti un mut -acaba en Raspall, que ja he dit abans que en el fons era un bon jan.

Arribats a aquest punt, la lectora o el lector ja es pot imaginar la depressió en què va caure el company del comissari, motiu pel qual em sembla reiteratiu i innecessari perdre el temps fent-ne la descripció. En lloc d'això, us recomano la lectura del relat Solatges de l'Iu Bohigas.

(continuarà …)