Quan tornin les foscors (VII i VIII)

Introducció

Contràriament a la resta de capítols, ara és el mestre qui inicia el diàleg:

-Fill meu, no vols pas descansar una mica? Pensa que encara falta una estona per arribar.
-Ara sí que m'ha mort, mestre.

-------------------------------------------------------

Capítol VII - La fugida

El capítol comença amb uns lladrucs de fons d'en Neró, per significar que tornem estar a Can Tragèries. Com que l'autor no domina gens el llenguatge dels gossos, ha decidit que és millor no reproduïr els lladrucs. L'autor espera que el lector ho entengui i, si de cas, li suggereix que provi d'imitar en Neró ell mateix, per donar una mica d'ambient.

D'altra banda, sembla que a Can Tragèries les coses no van gaire bé. Atenció doncs, que el relat pot donar un tomb trascendental. Serà per això que el gos no para de bordar?

-Però mare, què vols dir? Que tu i en Quitolis estaveu d'acord? -la Margot comença a exaltar-se -Quines penques! I jo que sempre m'havia pensat que …

-Què havia de fer, jo nena? -la talla la Perpètua, -El teu pare m'havia deixat i jo no tenia feina. Era molt jove, jo, llavors -i es posa a plorar, -En Quitolis em va semblar un bon noi. Em va dir que et portaria amb uns senyors de Barcelona, que estaries millor que aquí, que res no et faltaria … I no t'ha anat pas tant malament, em sembla -li deixa anar, ja recuperada de la crisi.

-O sigui que et vas desfer de mi! -la Margot no s'en sap avenir, -Em vas vendre! -li tira en cara a la seva mare, -Per quant, per cent mil peles *? -histèrica total, s'aixeca i tomba la cadira.

*Cent mil peles: expressió que equival a uns 600 euros. Pensa que l'episodi va passar a finals del segle passat, i llavors les peles eren la moneda que es feia servir.

-No m'ho retreguis, filla! -suplica la mare, -Què haguessis fet tu en el meu lloc?

-No suporto més estar en aquesta casa! -escup la Margot, -T'odio, em sents, t'odio! M'en vaig -això li diu la filla a la seva mare.

-Fiiilla! -és l'única cosa que li surt a la Perpètua.

-I m'enporto en Neró! -afegeix la Margot, plena de ràbia.

-No, en Neró no! Si us plau! Una altra vegada noooo... -i els plors de la Perpètua es barregen amb els lladrucs d'en Neró.

-Anem Neró -sentència la Margot.

-Neró, no em deixis Neró …-exclama la mare, entre sanglots, quan sent que el cotxe groc arrenca definitivament.




Capítol VIII

(Introducció)

Serveix la mateixa que la del capítol VII

-------------------------------------------------------------------------------

Capítol VIII - Birit birit birit

En uns minuts la Margot arriba al poble i, en passar per Can Garriga, s'atura un moment per fer una trucada. Val la pena recordar que eren altres temps i la plaga dels mòbils encara no s'havia estès com ara.

-Birit, birit, birit, sona el telèfon de la comissaria, senyal que algú hi està trucant.

-Aquí la comissaria. Digui!, -respon una veu femenina, amb seguretat.

-Voldria parlar amb el senyor …. Amb en Quitolis, sap qui vulll dir? El van detenir per …

-Sí, ja sé qui vol dir, maleït sigui! -respon la veu femenina sense donar-li temps d'aclarir res més, tot i que no feia falta, com s'ha llegit.

-Què vol? Qui és vostè?

-Sóc la Margot, la seva …

-La seva deixonsis, deu voler dir. Ja la conec, ja. No s'en recorda de mi?

-No, jo no, ara mateix …

-Doncs ha de saber que encara em fan mal tots els ossos, sap?

-Ah, vostè és la mossa que …

-Sí, la mateixa. I ara, aquell desgraciat està incomunicat, sap? No hi pot parlar ara.

-Només és per saber com està -suplica la Margot.

-Doncs, ja li he dit com està: in-co-mu-ni-cat. I ara, oblidim que és tard i encara no he acabat de redactar l'informe.

-No l'han pas pegat, oi? -pregunta la Margot, com fen-li un retret. No suporta que el maltractin. Es pot posar molt nerviós, us previnc.

-Senyora, què s'ha cregut, aquí no maltractem ningú, sap? Nerviós en Quitolis, diu? Apa vinga! -acaba dient i li penja el telèfon amb desfici.

-Que no el peguin, eh?, sobretot que no … , vaja, m'ha penjat la molt fresca.

(continuarà …)