Quan simplement escric...

Un relat de: srta_squitx
“De vegades m`envaeix una tristesa densa i espessa que s`acomoda dins del meu pit. Llavors, aquest, comença a palpitar per dolors estranys a mi, llunyans però alhora incomprensiblement propers. En aquests moments és com si tot el dolor del món penetrés dins meu, com si cada plany s`embolcallés al meu organisme, aferrant-lo amb força per no deixar-lo escapar del seu crit mut i esgarrifós. En aquests instants les meves cèl•lules pateixen d`una mutació temporal, transformant la meva realitat en esqueixos d`altres realitats no viscudes, solsament sentides. I quan l`únic que m`acompanya són els continus sospirs planyents i un espès i, cada cop més diàfan, boirim velat de desesperació, llavors escric. I escric per buscar respostes, per fer-me preguntes o, simplement, per somniar amb utopies imaginades que em reconfortin mentre em duri aquest procés metafísic, que no místic, on el meu ésser es desaliena i s`emmotlla a les forces vibratòries de tots aquells éssers que viuen, cauen i moren.”

La vida és trànsit,
camí d`anada vers nous moments
que s`intenten atrapar i guardar,
afegint-los a la nostra col•lecció particular,
creant, així,
tant colossals i ferms monuments
com incipients projectes de traç feble
i encís esmorteït.

La vida és un collage
-o ho hauria de ser-
en continu procés creatiu,
on cada particular i únic artista
deuria tenir dret a fixar la vista
-guiat per una idiosincràtica matriu-
en aquell punt llunyà de l`horitzó
que clama per ser visitat,
o en aquest caliu proper
que anhela sortir del calaix.

La vida és efímera,
fet que la fa infinitament més valuosa.
Tant de bo arribés el dia
que cada alenada deixada pel camí
fos com una pista a seguir
per als qui, rere nostre,
transitessin per aquesta senda sinuosa
anhelant desigs de vida plena,
de vida viscuda,
de vida viscuda plenament sencera.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

46 Relats

43 Comentaris

14672 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.