Quan silenciós, el teu nom em pregunta

Un relat de: Eriverd
Quan silenciós, el teu nom em pregunta
per la tristor d'una vida, que m'envolta.
Quan invisible als ulls, la mirada se m'apunta
al centre just, que no troba el seu perímetre.
Llavors ets dona que l'atenció, m'absorta
i dolça fera a la que em puc tan sols sotmetre.
Llavors de cop bestiola ets, que la finesa anima
d'amarg verí en dosi, de l'èxtasi que m'inocules.
I sempre més no podré pas, ja alliberar-me,
entorn l'enigma que el teu cos tot simbolitza.
Tenint només, el colpidor anhel indòmit
pel teu desig, que eternament m' hipnotitza.

Comentaris

  • Gran ets![Ofensiu]
    Eriverd | 13-06-2018

    Moltes gràcies, Nil.

  • Em fa gran...[Ofensiu]
    Nil | 11-06-2018 | Valoració: 10

    Aquest poema teu junt amb darrer d'en Kefas que adés acabo de comentar... He de dir-te, que aquesta nit m'he sentit afortunat de poder endinsar-me en una poesia com la vostra. I ho dic de debò, ni fingint, ni ensabonar pas a ningú. Sovint passa que fent un cop a les prestatgeries de les llibreries, em trobo amb tota mena de poetes, que en la seva majoria els hi passa com als artistes pintors o escultors que mai saps on comença el cap i acaba els peus. En la teva poesia, referint-me a aquest poema en concret, no només m'hi ubico, sinó que també vibro amb ell i per descomptat m'elevo tot fent-me sentir ànima gran, gran en el sentit de forma part de la bellesa. Salut , Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: