QUAN SIGUI PROU VALENTA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Coloma esta asseguda davant la taula, a les seves mans te el bolígraf ,paper i esta disposada a explicar la veritat. Quina incongruència que li vagin posar per nom Coloma , com el personatge de la novel•la de Mercè Rodoreda. La seva mare gran amant dels llibres li va semblar bonic anomenar-la així.
Encara que ella pensa es diu Coloma com el gos de atura dels Pirineus , ves Coloma ves !,passa Coloma passa!. Sorprenent tenir nom de dona i de gos famós.
La Oma com vol que l’anomenin, te mes de cinquanta anys i en aquest moment se sent particularment sola. Te família marit i fills més no sap el que li passa que últimament no li fan massa cas ningú. El marit no l’interessa el que fa i els fills ja son grans tenen la seva vida, i la mare es una persona que de tant en tant li truquen i prou.
La Oma voldria fer quelcom abans de morir . Fer quelcom que li agradi, per exemple explicar el que ha sigut la seva vida, vist des de el punt de vista seu.
La Oma per això avui esta asseguda amb el bolígraf a la ma. Per un moment ha pensat en començar a escriure. Ha pensat en les repercussions que pot tenir i no te por. El moment de la por ha passat ja fa molts anys, avui no l’importa res o gaire res.
Comença a escriure i al cap de poc la seva ma s’atura i es pregunta per qui escriu?. Per ella mateixa es contesta. Ho deixarà llegir a algú ? . Es contesta que no. Llavors pensa en el seu pare i la reflexió que sempre li feia.
Si ja ho saps i es cosa teva, no la expliquis, procura saber el que pensen els altres , Coloma !
Amb un sospir estripa el paper, posa el bolígraf dins un pot i s’aixeca mira per la finestra. Seguirà els consells del seu pare, per ara.... . Potser algun dia sigui prou valenta per escriure es diu, perquè per ara de valenta res. I es diu encara no soc prou vella, quan sigui mes vella ho faré i potser ho deixaré llegir i tot. I amb un sospir s’encamina cap a la cuina.

Comentaris

  • Un desig al calaix...[Ofensiu]
    brins | 20-05-2016 | Valoració: 10

    És trista la decisió de la Coloma, deixar d'escriure les memòries que li fan tanta il·lusió...Tant de bo que algun dia algú li ofereixi l'ajuda que necessita per poder abocar tots els sentiments que arrecera.
    .
    Un relat quotidià, Montserrat, un mirall de moltes i moltes persones.

    Pilar

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 20-05-2016 | Valoració: 10

    Pot ser real i tot, espero trobi forces per dir el que pensa

  • I així seguirà...[Ofensiu]
    Lola | 20-05-2016

    Tancada dins la seva closca, incapaç de sortir i de fer-se sentir... Quantes Colomes hi deuen haver encara! Quantes Colomes que estan plenes de coses a dir i que no gosen... Quantes Colomes que són fruit d'una educació rígida i masclista. Cap a la cuina... Un escrit emotiu.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.