Quan sigui gran

Quan sigui gran vull ser petit per poder mirar el món amb ingenuïtat. Potser semblaré una mica boig. Faré rebequeries quan no se’m tingui en compte, però també sabré ser dolç i tendre si m’ho proposo.
Quan sigui gran vull ser jove. Evitaré l’esport de seure en el banc d’un parc mentre m’embruto de tòpics. Mai pronunciaré la maleïda frase de que abans tot era millor perquè encara creuré en el futur.
Quan sigui gran ploraré d’alegria i riuré com un adolescent per qualsevol tonteria. Em deixaré emportar per l’enorme joia de continuar viu i qualsevol emoció m’ho recordarà. Seré aquell iaio que se sap tots els acudits i que deixa anar llàgrimes quan el noi de la pel·lícula li diu a la seva xicota que mai l’abandonarà.
Quan sigui gran viuré sense mirar el rellotge i assaboriré cada segon com si fos l’últim. Els petits detalls de bellesa amb els què em creui seran interpretats com signes d’esperança i no com tot allò que algú allà dalt vol negar-me.
Quan sigui gran voldré conèixer tots els avenços tecnològics. Mai giraré l’esquena als enginys que facin servir els meus nets. Serè l’avi digital que sap programar tots els aparells i que a vegades guanya quan juga amb els videojocs.
Quan sigui gran continuaré escoltant música amb els meus auriculars pel carrer. Remenaré totes les botigues de discs per trobar aquella cançó que he escoltat en un programa de videoclips i aniré a concerts per buscar una porta de sortida a aquesta monotonia que ofega a molts dels que ara són grans.
Quan sigui gran no escoltaré als que tan sols recordin que existeixo si s’apropen les eleccions. Demanaré una pensió que dignifiqui tants anys de treball i que no m’abandoni en el llindar de la pobresa.
Quan sigui gran seré tu. Perquè, si un sap ser com els altres, s’apropa a la possibilitat de comprendre’ls. Mai cap persona em donarà lliçons d’empatia. Hauré viscut els anys necessaris per aprendre que la fragilitat ens humanitza i que la perfecció fa nosa quan és l’única meta.
Quan sigui gran seguiré experimentant calfreds si em parles a cau d’orella. Em perdré en el racó més profund dels teus ulls i faré de la teva pell el mar en el que sempre voldré naufragar. Que sigui gran no significarà que tan sols et tindré per fer-me companyia perquè el desig mai ha de portar escrit cap data de caducitat.
Quan sigui gran vull ser petit, i jove, i sensible, i modern, i el teu amant, i tu, i jo. Vull sentir bategar el teu cor sota la samarreta quan m’abracis. I, en les nits de malsons, vull saber que puc estirar el braç en la foscor per trobar la certesa de que continues al meu costat.