Quan s’esgoti el fulgor del teu cos perfecte.

Un relat de: Carles Ferran


Quan s’esgoti el fulgor del teu cos perfecte,
els efluvis sensuals del teu caminar altiu,
no quedaran per tu més que les hores buides,
lentes, exemptes de consol.

Quan vulguis retrobar els records i les hores
et costarà reunir les engrunes disperses,
confoses en el temps, lloc i companyia,
perdudes en la cega obsessió de fugir.

Et contemplo ara, quan t'afalaguen hores caldes,
corrent enlluernada rere ta pròpia febre;
fugint cap endavant de la teva por trista
de no tenir-ho tot sense renunciar a res.

Potser pensis en mi en les cales descobertes
amb l'obligada absència dels meus ulls sorpresos,
en tants sopars sense els meus peus sota la taula,
en tantes nits d'amants sense xisclar un "t'estimo".

Quan s’esgoti el teu temps, als llençols de tants llits
s'haurà esvaït l'olor del teu sexe tant càlid.
I molt probablement, tots aquells dits ansiosos
hauran també oblidat la teva àvida pell.

Quan s’esgoti el meu temps, quedaran els poemes
i unes cançons que ja no parlaran de tu.
Em sorprendrà la mort veient la mar a l'alba
amb els ulls amarats de gavines i llum.










Comentaris

  • ..sempre ens quedaràn les paraules[Ofensiu]
    magalo | 21-05-2012

    El teu amable comentari a un meu poema m'ha dut a aquest.
    Bellíssimes paraules que expliquen com ens passa el temps, i a la vegada comviden a saborejar millor el fantàstic present que tenim entre mans.

    petons
    Marta

  • la nostalgia[Ofensiu]
    montsepema | 12-05-2012

    que preciós, m'ha posat la pell de gallina, m'ha recordat que quan mirem enrera sempre ho fem amb certa notàlgia, musicat preciós, en fi que més puc dir, que em retorna passes enrera per arribar al present o a un futur incert

  • És molt bo[Ofensiu]
    copernic | 11-05-2012

    perquè en principi està molt ben escrit i construït, té una cadència molt melodiosa i la constant referència al temps passat, als records, a la pèrdua de la juventut converteix el poema en un cant a la nostàlgia que t'atrapa perquè no podem deixar de reconèixer-nos, encara que no sigui en tots els detalls, en ell.
    Chapeau!

  • Sensació de pèrdua[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-05-2012 | Valoració: 10

    El teu magnífic poema, acompanyat de la teva veu melodiosa, m'ha produït una gran nostàlgia i sensació de pèrdua. La constatació del pas inexorable del temps, de la vulnerabilitat dels nostres cossos i ments, de l'enyor per un temps on tot eran il·lusions i expectatives de futur, m'han tocat el cor.
    Ets molt bo, Ferran.

  • Amor,[Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-05-2012 | Valoració: 10

    desamor, desencís, oblit...

    Cançó o poema, m’ha agradat molt, molt, però és curiós, he escoltat primer la cançó i he gaudit molt de la música i de la teva veu, però en llegir el poema, oh, és tan intens! L’he trobat magnífic!

    FELICITATS !

    Pd. : Vaig llegir al fòrum que ara no fèieu concerts, però si alguna vegada veniu, o vens, a Lleida, sàpigues que a l’Smiling ens trobem cada primer i tercer dijous de mes un grup de poetes i també n´hi ha tres que són de la Noguera, seria molt guapo sentir-te cantar un dels teus poemes!

    Una abraçada,
    Núria

  • Una preciositat.[Ofensiu]
    free sound | 06-05-2012 | Valoració: 10

    Poder barrejar la poesia i la música,
    Amor que sona...i com diu la cançó:
    Tot en la terra ha de morir, només la música viurà sens fi.
    Felicitats i enhorabona,
    Dolça poesia, un encant.

  • Que no s'esgoti[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-05-2012 | Valoració: 10

    Almenys aquesta poesia tendra i viva. M'agrada molt i noto pessigolles sensibles.

  • T'he descobert!!!![Ofensiu]
    llamp! | 05-05-2012


    Hola Carles:

    Has sigut tu qui m'ha comentat el meu relat primerament i ara he llegit el teu darrer poema. Per cert, et felicito per tenir-lo musicat. No està gens malament. El teu poema va molt en la línia que tinc jo de poemitzar. Estic content de descobrir el teu raconet i ja et dic ara mateix que et comentaré més.

    Ens vam conèixer per Sant Jordi, quan els dos érem a la parada de l'ARC i llavors no vaig trobar tema de diàleg, però t'haig de dir que estic complagut de saber que te'n recordes de mi i que m'hagis comentat m'enorgulleix.

    És cert, per Sant Jordi em vas comentar que havies anat molt a Vic temps enrere i avui m'ho has deixat per escrit. Veig en la teva biografia que has viscut a Reus i a Lleida i ara vius a BCN. Doncs molt bé home, ets un descobriment per a mi.

    El teu poema transpira sensualitat pels 4 cantons i et mereixes un llarg comentari al respecte, però seré breu: El teu llenguatge és ben poètic. No massa carregat i força entenedor. Desborda la imaginació i la creació en les teves paraules. M'agrada el teu poema. Em recorda a un de meu que és: En el seu encís hi veia la perfecció. Si et vé de gust llegeix-lo...

    I res, celebro haver-te descobert i permet-me que llegeixi més material teu.

    Rep una salutació i una encaixada de mans.








    llampurnant!

  • Serenor[Ofensiu]
    panxample | 03-05-2012 | Valoració: 10


    Cançó trista amarada de serenor.
    Versos sospesats en la memòria, que fan viure el present.
    Un plaer llegir-te i escoltar-te.
    Avant ! I ben amunt

  • gràcies carles...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-05-2012 | Valoració: 10

    un poema preciós, un regal cantat.

    i el tema de les infermeres, que quedi entre nosaltres, que ja no dono a l'abast... Sabia que al final tot se sabria... :- ))
    una encaixada , doncs
    joan

  • Quin poema![Ofensiu]
    allan lee | 03-05-2012

    És especialment deliciós. Trist, però d'alguna manera no és amargant. És com una desil.lusió vital, d'aquestes que et fan canviar, que aprens a recordar amb nostàlgia, però, com dir-ho, sense rancor afegit. Almenys, això és el que em suggereix. Per sobre de tot, hi ha la cadència, el ritme intern. Escrius poesia pensant el la música? Bé ho sembla.

    La cançó no l'escolto, ja passaré una altra hora.

    Felicitats per escriure tan bé.

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

60 Relats

641 Comentaris

36539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida

Podeu saber més de mi a Carles Ferran

Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.