Quan posseeixis tots els estels (poesía)

Vam oblidar que la vida
poc a poc feia tonteries
que potser ens separaria
que només eren dos dies.

Vam comptar les estrelles
que envoltaven el nostre cel
sovint, cada nit, em deies
que en un futur les agafarem.

Vam jugar amb la lluna
a sobre d'un núvol blanc
i sempre el vent se l'enduia
ens la treia de les mans.

Vam prometre als nostres cors
que mai els faríem patir
que agafaríem les nostres pors
i que junts les faríem fugir.

T'odio ara per haver-me dit
que viuries la vida només per mi
i ara t'esperés estes en un llit
esperant que t'arribi l'hora de morir.

Fins l'últim minut aquí esperaré
ocultant les llàgrimes que cauran
faré veure que no passa res
que sense tu la vida no acabarà.

Però se que quan surtis del teu cos
i sense escala pugis al cel
encara en l'aire quedarà l'amor
que em vas donar quan eres despert.



L'aigua s'emporta els meus records
nos els necessito, no els vull estimar
se que els enyoraré dins d'uns segons
sabent que mai ja no tornaran.

Em deies que amb cada estel
em donaves un t'estimo sincer
però ara que la vida se't va
tots els estels s'han amagat.

No estic trista, estic destrossada
sense tu la vida no em val
recordaré sempre cada abraçada
que quan eres en vida em vas donar.

Ara que te'n vas a poc a poc
oblido tot el que ja no sóc
oblido que era una noia feliç
i ara sóc els records d'una nit.

Hores d'ara somriure és complicat
si se que no tornaràs a parlar
ploro quan se que no em sents
quan dic que t'estimo i no m'entens.

Sembla que et costa respirar
que per dins t'ofega el dolor
i en canvi els teus ulls volen brillar
per donar-me l'última dolçor.

La teva mà ja no em fa força
i el teu cos comença a volar
ha sortit corrents l'esperança
en saber que la mort ja t'ha arribat.

Amor, espera'm a l'altra banda
que no trigaré gaire en arribar
i quan et trobi tornarem a comptar
cada minut que per viure ens falta.


Ja has marxat, els ulls has tancat
aquí m'he quedat però esperaré
i un bon dia t'aniré a buscar
quan posseeixis tots els estels.