Quan posseeixis tots els estels -5-

Un relat de: Marina Ramírez Gallardo

Aquell matí no va poder sortir ni tan sols al passadís. No volia trobar-se amb en Zac i dir-li que tot anava bé quan no era veritat. Així que va esperar-se a la tarda, en el moment decisiu. Va cridar a en Zac i li va dir que anés cap a la porta principal. El noi gairebé es va imaginar que era el que passava quan va veure a la Teba amb l'abric posa't i les maletes al costat.
-Zac... -va dir com si fos un sospir.
-On vas amb aquestes maletes? -el to de veu del noi va ser directe i seriós.
-Escolta, he de marxar.
-Què?
-Que no puc continuar aquí.
-Però, per què?
-Ei tu no tens la culpa, d'acord? -li va acaronar la galta.
-Però no pots anar-te'n! Què faré jo sense tu? No hi faig res aquí.
-No ho diguis això... Escolta, tots els moments que he passat amb tu han estat els millors, i mai els penso oblidar. Ara he de marxar, per tu, per mi, pel bé de tots.
-Va ser per sortir a la teulada, oi? -va dir el noi amb llàgrimes als ulls.
-Tu ho sabies?
-No sóc ximple, la primera nit vaig escoltar rere la porta i vaig sentir com en Joan et deia que em faria fora si ens tornava a enxampar. I ara vols anar-te'n tu per a que no em facin fora a mi, és això oi?
-Zac tu no pots tornar a casa teva, el teu lloc és aquí.
-I tu què? Tu si que pots tornar? És aquesta la diferència?
-Zac, t'estimo, i ho saps, per això me'n vaig, per que no podria suportar veure't marxar i quedar-me aquí sola, esperant-te o intentant oblidar-te.
Hi va haver silenci. Dos, tres segons potser. En Zac va mirar als ulls de la Teba. Va fer un petit somriure, en una dècima de segon li van passar pel cap tots els bons moments amb ella, aquelles nits...
-I si atrapés tots els estels del cel per a tu? -va deixar caure una llàgrima.
-Aleshores potser. Quan posseeixis tots els estels. -va deixar anar el somriure més dolç.
-T'estaré esperant. I no t'oblidaré mai, em sents? Passi el que passi. Mai.
La expressió del noi era de tristor, d'amargor.
-Adéu Zac. T'estimo. -va deixar anar unes llàgrimes silencioses que potser no acabarien en una bona estona.- Jo tampoc t'oblidaré mai.
Aquella paraula, "mai", se li va quedar gravada a la ment. No els hi va donar temps ni de fondre's en una abraçada o de fer-se l'últim petó. L'autobús ja havia arribat i només passaven cada hora. Les seves mans es van separar per sempre. L'autobús va sortir i en Zac es va quedar allà, sol. No li va donar les culpes de que ella se'n anés a ningú, ni tan sols a en Joan. Va voler guardar el record de la Teba per a ell sol. Era l'única cosa que tenia i no volia compartir-la, tot i que no sabia del tot si la tenia o si no la tornaria a veure mai més. La Teba... bé, el que va passar més tard amb la Teba i en Zac ja es una altra historia. Però en Zac, només en arribar a la seva habitació, va tornar a recuperar el somriure que un dia la Teba li va donar. Començava a sortir la lluna i els estels, els seus estels. Aleshores va recordar unes de les últimes paraules que li va dir la Teba, abans d'anar-se'n. Va comprendre que potser la tornaria a veure, i va sentir la seva veu dient-li: "Quan posseeixis tots els estels..."




Comentaris

  • Si que és dramàtic[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 24-09-2008 | Valoració: 9


    Està molt bé la història, m'agrada com escrius també. Ja ens anirem veient.

    Salutacions, i gràcies.

    ullsblaus1

l´Autor

Foto de perfil de Marina Ramírez Gallardo

Marina Ramírez Gallardo

28 Relats

64 Comentaris

28127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
No tinc massa a dir sobre mi. Simplement que vaig trobar aquesta pàgina per casualitat, ni tan sols recordo com exactament, em vaig entusiasmar en veure que em van publicar allò que vaig enviar, i des d'ahleshores, tot el que he volgut penjar ho he pogut penjar.

Vaig quedar entre les 10 millors histories de tota Catalunya d'entre 500 histories acabades i vaig guanyar el premi territorial del concurs de Ficcions en la seva tercera edició.

He guanyat altres certàmens de l'escola i continuu escribint per gust. Espero fer-ho bé.

marina.bsk@hotmail.com

http://www.fotolog.com/luna__demar

http://guspiresdemagia.blogspot.com