Quan parlo em crec les meves paraules, quan callo em descrec el meu silenci

Un relat de: llamp!
Tan fàcil com dir veritats a mitges o mentides amagades,
Tan fàcil com pronunciar aquelles paraules que et fan nosa,
Tan fàcil com callar aquelles coses que et molesten,
Tan fàcil com fluir pel discurs com una gota d'aigua,
Tan fàcil com esmerçar-se en fer palesa la teva realitat.

Parlo de quan bec de les meves paraules i menjo del meu silenci,
Parlo de quan exerceixo el silenci, sota la pressió de la paraula,
Parlo de quan manifesto el dret a callar, sense més imposició.

Parlo de sentir-me ofegat per l'obligació de parlar quan vull callar,
Parlo d'ofegar-me quan sento defallir els meus raonaments obcecats,
Parlo d'apagar la ira del foc que crema en l'interior de la revista a tot color,
Parlo d'esmorteir tota singular explosió del poder megalòman,
Parlo de l'Ego que no vol callar per no sentir-se sol, ni exclòs, ni aïllat.

Parlo de tantes veus silenciades per la indiferència de molts,
Parlo de tantes veus callades, que frisen per ser escoltades,
Parlo de tantes realitats inhòspites, com la vida del triomfador caigut,
Parlo de tanta ignorància, assumida com la veritat submisa.

Parlo de les mentides que arriben a destemps, quan s'han acceptat,
Parlo de totes aquelles persones que manifesten el seu malestar,
Parlo de sentir-se amo de les pròpies paraules,
Parlo de sentir-se esclau del silenci que desitges.

Parlo, no per parlar, sinó per fer callar la meva ignorància,
Parlo, no per odiar, sinó per fer extensiva la meva pau,
Parlo, no per fer callar els altres, sinó per incloure'm entre ells.

Parlo perquè sóc una persona que parla,
Parlo perquè qui pateix determinat tipus d'autisme no parla,
Parlo perquè hi ha sordmuts que no parlen, i jo m'hi solidaritzo,
Parlo perquè no conec el llenguatge de signes, malgrat la bonica habilitat,
Parlo perquè no tothom ho veu així, sinó de diferents maneres,
Parlo perquè tinc dret a parlar,
Parlo perquè no em vull callar,
Parlo perquè vull poetitzar,
Parlo perquè la poesia m'empeny a parlar.

I callo, perquè cal donar pas a un altre relat.

Comentaris

  • Parlar escrivint[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2015 | Valoració: 10

    La comunicación és una necessitat. N'hi ha que ho fan parlant, n'hi ha que ho fan escrivint i n'hi ha que ho fan de les dues maneres. Cal parlar per comunicar-se, encara que no és imprescindible. El llenguatge dels signes n'és un exemple. Ara, cal dir alguna cosa quan es parla. Està molt bé la conversa de l'ascensor (quin fred que fa avui..., etc.), i cal dir-ho amb contingut. El teu poema n'és també un clar exemple d'això, de parlar amb coneixement, d'escriure amb coneixement. Una forta abraçada Ferreteru i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix
    aquests polítics..., anem tirant...,