Cercador
Quan no queda res
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
L'Avel·lí i la Nitat (Trinitat quedava massa catòlic, apostòlic i romàl) van partir peres. I pomes. I això que al principi ella li havia donat carabassa, quan tenia els cabells llargs i enrinxolats del color d'aquell fruit carnós.
L'Avel·lí li havia dedicat poemes, cançons i hores d'insomni o de somnis exclusius en què la Nitat cada nit era la seva fada, ondina, princesa, nina.
La Nitat no havia mai acabat d'entendre ni la meitat de tot plegat. Diguem-ne maneres de captar, maneres d'estimar.
I havia passat el primer any amb cada estació. La Nitat era la noia del somriure encisador que rebia rams de flors boscanes (inclòs l'introbable muguet) del seu promès a la primavera; ballava amb vestits virolats i acampanats a totes les revetlles amb aquell noi que l'agafava per la cintura amb tanta tendresa; passejaven pel parc amb els arbres despullant-se a la tardor, ella era com una fulla que cau elegant per a ell, un regal del cel, de molt amunt; ella era la llum del Nadal, el caliu de l'hivern.
Ella es va anar cansant de tanta història. Li donava llargues i es veien cada vegada més espaiadament.
Ella no entenia aquell món meravellosament decadent. Fins que el va oblidar completament: va trobar un xulo piscines i ara és feliç.
Comentaris
-
Quan no hi ha res...[Ofensiu]rautortor | 13-06-2013
... no hi pot quedar res. Si un amor és superficial, per molt que una de les parts s'hi esforci, és difícil que s'arribi a un final feliç en parella.
L'altre dia, venint de Madrid amb l'AVE, van passar la pel·lícula El capital. Cap al final, l'executiva somniadora i idealista creu haver trobat l'heroi somniat en el director implacable i malentranyat que fins aleshores havia prioritzat els guanys davant la justícia social. En canvi, ell li contesta que tot és un joc, les finances, la borsa, la vida... tot. Doncs, això.
I si en una relació de parella una de les parts només juga, al final resulta que quan les peripècies del joc resulten avorrides, adéu i que et vagi bé.
Molt ben observat.
-
Deu dona faves a qui no...[Ofensiu]Annalls | 13-06-2013
... en pot rossegar.
Quina llàstima , diuen que sempre hi ha un que estima més que l'altre. Aquesta noia tenia una perla,però ella necessitava una quincalla ben vistosa!!
Anna -
Sempre queda...[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-06-2013 | Valoració: 10
Parles del passat... i acabes amb !!! és feliç !!! Crec que sempre resta quelcom que ensenya a viure un present fet dia a dia. Visca... la felicitat de present, moltes vegades guanyada amb.....
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436156 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com