Cercador
QUAN M'OBRIS EL COR
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
QUAN M’OBRIS EL COR
Fer dissabte
amb el somriure de la lluna
per a elevar-me sincerament
i així tonificar l’esperança
que m’ arrima a les teues galtes.
Sense timidesa cerque el cel
i dins del meu ventre
volen les papallones
que són meravelles
per a estimar cada pas que fas.
Sense tu no hi ha dissabte
que puga cercar
amb cada minut del rellotge
per a afeccionar-me
a cada figura literària
afaenada per la glòria del meu escrit.
La pruïja del meu estómac
vol proveir-me del teu cabell
quan ets poncell de rosa
que s’ olora de nit i de dia.
Pondere cada pètal de dissabte
quan m’ obris el cor.
23 de maig / 14
Autor: Rafael Molero Cruz
Comentaris
-
Rafael[Ofensiu]Gabriel M. | 29-05-2014 | Valoració: 10
M'ha agradat molt la construcción i el ritme del poema.
Encantat de llegar-te de nou.
Gabriel M
Valoració mitja: 10
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89748 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.