QUAN LES LLÀGRIMES PARLEN

Un relat de: Lluís Berenguer

“Reciclatge, energies alternatives... correcte! però són mesures pal·liatives que tracten els símptomes i no el problema, perquè, el problema... som nosaltres mateixos!!

Fins que no canvie la nostra manera de vorer i entendre el món; fins que no ens tornem a reintegrar en la naturalesa; fins que no siguem conscients que l’arbre, l’animal o la mateixa terra formen part del nostre cos; fins que no ens sentim ferits al nostre cor cada vegada que és aniquilada una cultura, tallat un arbre, devastada una muntanya, contaminada la mar o matat qualsevol animal; fins que no ens convencem que som diferents i únics, i que aquesta diversitat ens invita a l,admiració, el respecte i la saviesa intercultural; fins que no haguem acomplit aquesta transformació radical en l’ésser humà, dic, no hi ha salvació possible.

Ja és urgent, ara mateix, aquest canvi que implica renunciar a alguns hàbits de l’actual model d’usos... si, difícil, va en contra dels interessos del capitalisme i els seus partits polítics, però... el Planeta és un ésser conscient, està responent-nos i no ens adonem.

Hem conformat un món estructuralment injust. És imminent el desastre si continuem així. Ens cal Amor per la Vida”

Comentaris

  • thanks[Ofensiu]
    alicetaylor | 13-02-2019

    I love all the posts, I really enjoyed, I would like more information about this, because it is very nice., Thanks for sharing.

    outlook entrar

  • Res de cavernes[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 13-02-2019

    El lleó sols mata quan té fam, i no mata la peça més jove, sinó la més dèbil. No torna a matar fins no tornar a tenir fan. L'ésser humà és tot el contrari, mata perquè li dóna la gana o per interessos econòmics, és capaç d'exterminar si cal, animals, natura, inclús éssers humans en nom del maleït creixement econòmic indefinit. Està passant. Però, nosaltres som part de l'ecosistema, a això em referia, per tant... Hem d'actuar amb conseqüència, amb consciència, amb sobrietat, amb amor per la vida. Res de tornar a les cavernes.

  • Tot és relatiu...[Ofensiu]
    Nil | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Jo hi penso el mateix, però per això cal renunciar a moltes coses que fins i tu a lo millor t'hi negaries en rodó! Perquè el que no podem fer és tornar a les cavernes... En canvi si que podem arribar a ésser conseqüents en cada acte que realitzem. Matar un peix és un crim? I si els peixos van fer un pacte amb Déu per oferir-se com a menja dels humans? Perquè si deixes anar una criatura humana en un estany ple de cocodrils, segur que acaba, aquest, més serrat que la Muntanya de Montserrat... Si arribem algun dia a ésser tecnològicament semidéus, bé haure'm de sostreure la matèria prima de les entranyes de la Terra per més civilitzats i espirituals que sogue'm. Hem de pensar que tot s'acaba... però alhora hem de procurar que sigui de forma equilibrada i quan arribi aquest moment, que la Terra no doni més de si,, l'ésser humà tal volta ja estarà preparat per a habitar un altre planeta entre els trilions i més que hi ha a l'univers infinit....O qui sap, potser arribarem a tal avenç l'ésser humà que ja no menjarà ni defecarà pas! Llavors si que podrem dir que ens haurem convertits en humans no residuals. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís Berenguer

Lluís Berenguer

98 Relats

54 Comentaris

27265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
RAÓ EN LA DIVERSITAT

"Sols allò que no es fa per estima pot damnar el nostre ésser... sols qui te vertadera consciència de les coses coneix l'amor, sap estimar"