Quan la teulada plora

Un relat de: touchyourbottom
Regalimen, llisquem amb lleugeresa de criatura, per fi.

Regala, la pluja que va rebent la teulada, aigua rabent.

No et respondrà si li preguntes si en parteix del seu cervell d'edifici que el mires i és edificant (té un què, té un què!), aquell núvol surant-li al damunt, paral·lel.

Un baf a les finestres de cada pis on tels de cortines color cafè amb llet agre, foradades, inspiren i expiren amb bocins d'ànima que van restar dels que van viure en aquell indret i es van sumar a la mort, cita que mai caduca.

La teulada xucla, xarrupa, absorbeix la humitat i el dol.

Un circuit de baix a dalt.

Concentració, vapor, condensació.

I la compensació: la pluja. Llibertat i evasió. La teulada plora.

Comentaris

  • Les...[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-05-2017

    ...teves paraules creen una imatge bellíssima, relaxant i trista a la vegada. Sensació de inevitabilitat i acceptació. La casa, les vides, desfetes i l’aigua que ho renta tot, que s’ho emporta i fa córrer la vida.
    Quan vaig a caminar els dies de pluja, em captiven les cases buides i atrotinades, totes molles i més maques que mai en el seu abandonament... Jo crec que les boires estimem especialment aquestes cases... ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

135 Relats

75 Comentaris

20786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).