Quan la passió va substituir la violència. (Passió)

si mai t'he comentat, però llegir els teus relats si que fa temps que ho faig. Els trobo molt interessants i em fan reflexionar però aquest, m'agradaria comentar-lo perqu`és un tema fort i polèmic:
-les dones a l'era del petroli no parim ajupides als rostolls, almenys nosaltres les que vivim amb el petroli. Hi ha dones que encara pareixen als rostolls però, tot i qu són contemporànies nostres, estan lluny dels avenços del petroli.
-el part actual és un part molt tecnificat i la supervivència de mares i fills el garanteixen les màquines (o no).
-la mort en el part de moltes dones, no "petrolificades", es produeix més sovint del que ens pensem, per la desnutrició de les nenes ( que han de menjar quan ja han acabat els mascles de la família), per la mutilació dels genitals que, a més de infecccions, els hi provoquen impossibilitat de parir, hemorràgies, estrips als teixits, vagina, bufeta, anus... (un horror!). Tot això per imposició patriarcal!
-la nostra espècie, ja té el cap més gros i els malucs de la majoria de dones s'han adaptat a aquest fet.
-l'empatia dels homes ens és imprescindible perquè la vulnerabilitat de la dona durant l'edat reproductiva és, a tots nivells (emocional, física, social)molt alta.
-l'antropologia ens explica que les dones entre elles han format des de sempre teixits de suport i ajut per els trballs de part i criança.
Uff! ja paro. El tema dóna molt de si. El que és emocionant de veritat és la visió dels homes dansant per seduïr-nos enlloc de barallar-se per posseïr.
Em recorda en D.H.Lawrence "El amante de Lady Chaterley", quan és queixa de que les dones sols s'interessen per les botigues, pel consum. Ella, la protagonista llavors respon que cal que els homes tornin a ballar amb els "calçons vermells" enlloc de treballar tant a les fàbriques. És a l'inici de l'era industrial, la novela.
El relat m'ha interessat molt. Gràcies!

Una bona idea per un relat, fins i tot, més extens. M'agrada molt la idea i aquest aire "mecanoscrit del segon origen" (com diu en qwark), però també estic d'acord amb ell en que la part del part (valgui la redundància) no s'acaba d'entendre.

petons!

Un assaig amb aparença a mig camí entre el conte ancestral i la ciència-ficció (una mica en la línia del Mecanoscrit del Segon Origen) que, en la meva opinió s'allunya massa del que insinua el títol.

No m'ha quedat clar per quina raó els nadons o les mares deixaven de morir quan els homes assistien els parts. És que les dones no podien assistir-los de forma igualment eficaç?