QUAN LA NIT S'ESCOLA ENTRE LES TEULES

Un relat de: Roger Vilaplana
Tinc el cap ple de son
i el dia es lleva confús
i miro la persiana i alço a fora:
ara, el cel surt
i el sol s’esbocina en colors blaus i vermells
mentre a través d’un infant
sento el plor d’una paret.

Enllà,
trenco algun piular de l’ocell
que s'escolta
i estarrufa el fred,
i els camps són pàl·lids
i la llum es gebra.

Com qui veu, ja ho dius,
aviat serà el temps i Nadal passa ràpid
i demà, quan ens expliquem,
ja em veuràs si has avançat un lloc a taula.

Fa cel, i el sol ja és blau.

S’alça un nou dia
i, jo, tot just acabo de néixer.

Comentaris

  • molt original Roger[Ofensiu]
    joandemataro | 18-12-2013 | Valoració: 10

    i ben escrit. Un poema per rellegir on jugues amb les paraules i alhora expresses boniques sensacions de reneixement, de desperta a la vida

    salutacions des de mtaró
    joan ;-)

  • Maria Bofarull Sánchez | 18-12-2013 | Valoració: 10

    M'agrada com alteres " l'ordre lògic" de les paraules per potenciar el seu significat.
    "Fa cel, i el sol és blau". M'encanta! ;-)

l´Autor

Foto de perfil de Roger Vilaplana

Roger Vilaplana

3 Relats

15 Comentaris

3973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Un dia em van néixer i des de llavors que no vull parar de créixer.
Després de tenir abandonades les lletres durant força anys, les recupero per diversió; i ara sento que m'amanyaguen, i mentre hi jugo em distreuen i em fan companyia. Jo les visc i sé que un dia les sentiré riure.

Tinc el cap ple de pardals que s'alimenten de lletres.
Algunes de les que surten d'aquest caparró les podeu trobar a: www.elcappledepardals.blogspot.com
O bé en forma de piulades a:
@rogervilhor

Salut i lletres!