Quan la meva veu s'apagui

Un relat de: gypsy

Si marxes, emporta't els meus braços cansats, doncs allà on anem, tots durem el mateix vestit - una mortalla blanca - i els dolors de mil naufragis restaran ancorats en el temps sorgit per ser oblit. Si marxes, emporta't els meus braços cansats d'arreplegar tanta vida en aquest cos que ja davalla. Cerca els meus morts, vull romandre a prop seu quan la meva veu s'apagui.



gypsy

Comentaris

  • ... pero que no s'apagui mai...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 19-11-2010

    ... pero que no s'apagui mai la teva veu...

    i nomes direm el teu nom
    perque la paraula arreli fort
    alla on començi la naturalesa de l'art amb la cultura

    encendrem la mirada dels teus poemes,
    i nosaltres, embadalits com sempre, ja farem que tot es resumeixi en els ulls que et van llegint continuament, sense descans... eternament

  • Sublim[Ofensiu]
    Fada del bosc | 02-09-2010 | Valoració: 10

    No tinc paraules... és sublim

    De la Fada que s'ha emocionat

  • jaumesb | 02-09-2010 | Valoració: 10

    s'apagarà

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

391258 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu