Cercador
Quan la meva veu s'apagui
Un relat de: gypsy- Compartir:
Si marxes, emporta't els meus braços cansats, doncs allà on anem, tots durem el mateix vestit - una mortalla blanca - i els dolors de mil naufragis restaran ancorats en el temps sorgit per ser oblit. Si marxes, emporta't els meus braços cansats d'arreplegar tanta vida en aquest cos que ja davalla. Cerca els meus morts, vull romandre a prop seu quan la meva veu s'apagui.
gypsy
Comentaris
-
... pero que no s'apagui mai...[Ofensiu]Marc Freixas | 19-11-2010
... pero que no s'apagui mai la teva veu...
i nomes direm el teu nom
perque la paraula arreli fort
alla on començi la naturalesa de l'art amb la cultura
encendrem la mirada dels teus poemes,
i nosaltres, embadalits com sempre, ja farem que tot es resumeixi en els ulls que et van llegint continuament, sense descans... eternament -
Sublim[Ofensiu]Fada del bosc | 02-09-2010 | Valoració: 10
No tinc paraules... és sublim
De la Fada que s'ha emocionat -
jaumesb | 02-09-2010 | Valoració: 10
s'apagarà
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450270 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu