Quan la lluna és l'únic far

Un relat de: Anna Rispau

*


Quan la lluna és l'únic far
i només sents la veu del mar,
ha arribat l'hora
d'agafar el timó
i enfilar el rumb
vers un nou horitzó.
Seguint la brúixola del teu batec
guanyaràs onades de por i desassossec.

La lluna és un màgic pinzell
que escull els colors dels nostres dies.
És un far, és la vela,
és la tinta de les nostres fantasies.
És mestressa del cor de la nit,
eixuga les llàgrimes
i calma el neguit.

Quan minva al compàs dels estornells,
amb el seu davantal d' argent,
cuina els records de la meva gent,
fets de petellides i de gratonells.

Quan la lluna fa el ple,
dibuixa ombres en la nit,
ens regala el seu bes serè
i ens acarona el neguit.

Sovint la lluna és l'únic far
i només escoltes la veu del mar…

Comentaris

  • Inspirador[Ofensiu]
    ElisabetVC | 23-11-2018 | Valoració: 10

    Hola Anna,

    m'ha encantat el teu poema sobre la lluna i m'agradaria contactar-te per saber si podríem col·laborar per un projecte que tenim entre mans

    Moltes gràcies
    Elisabet

  • Llibre | 07-11-2011

    Potser en ocasions és l'únic far, però és tan... com dir-ho?, tan eficaç, que serveix per guiar persones ben allunyades entre elles, persones que viuen en llocs, en ubicacions, separades geogràficament... i la Lluna és el seu referent comú.

    Potser avui sortiré al balcó per contemplar l'esquitx de Lluna que es pot albirar aquí, a ciutat. I potser la seva llum fulgent estarà, en aquell mateix instant, acaronant la teva mirada.

    Serà una manera de saludar-nos, des d'una llunyania que en realitat no hi és.

    Petons d'argent,

  • ens mira...[Ofensiu]
    teresa serramia | 30-05-2011

    la mirem..
    parla, li parlem..
    brilla, com els nostres somnis, enmig de la foscor més immensa..
    També les paraules il.luminen el nostre pas...i et duen
    a tu,
    a nosaltres,
    Anna: gràcies.una gran abraçada...
    il.luminada tota de lluna.....plena!!

  • Lluna i natura[Ofensiu]
    iong txon | 24-04-2011


    És mestressa del cor de la nit
    eixuga les llàgrimes
    i calma el neguit


    La pàl·lida claror de la lluna, que no enlluerna mai, ni fereix la vista. Far i fanal en la nit, al mig de la mar o damunt la fredor de la neu hivernal. Amor incondicional de mare. Consol de l'esperit en la prova, i brúixola que ens retorna al nord del penediment. Lluna i natura per retornar al cor maternal de Déu.

    M'ha agradat, et felicito per haver sabut plasmar de manera tan estètica els teus sentiments.

  • Que la Lluna[Ofensiu]
    natasha | 27-03-2011

    ... et guiï i tu no defelleixis, mira a l'horitzò com l'estàtua de l'Escala que tens per fotografia i a partir d'aquí: Endavant!
    Una abraçada!

  • Poema poderós[Ofensiu]
    copernic | 27-11-2010


    Ple de metàfores brillants (com la lluna plena) i de comparacions encertades, bell amb belles paraules, plenament inspirat, llunàticament escrit sota l'influx poderós de la reina de la nit. Una abraçada!

  • ai la lluna...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-09-2010 | Valoració: 10

    encisa brillant en mig de la fosca nit i ens desperta sensacions...
    bonic poema anna

    seguim en contacte ja ho saps
    una abraçadota mataronina
    joan

  • La lluna és molt més...[Ofensiu]
    onatge | 18-09-2010 | Valoració: 10

    Amb el far
    de la lluna
    mira el teu port
    i veuràs i sentiràs
    l'abraçada del
    teu mar.

    No t'embarquis
    a la barca
    de la soledat...,
    només arribaries
    a la platja
    de la solitud,
    la platja de
    les petxines buides...,
    només hi trobaries
    espines sense peix.

    El teu viatge
    és i ha de ser ple,
    envers l'oritzó
    de vida, no
    t'aferris a l'ancla
    de cap fals amor,
    t'ofegaries al fons
    d'un mar de dubtes
    negacions i esclavituds.

    La lluna bressola
    les teves marees
    de dona, escolta-les...


    Des del far, bona nit.
    onatge

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: