Quan la gent es baralla

Un dia el Mestre va preguntar als seus alumnes:
- Per què, quan la gent es baralla, es crida?
- Perquè es perd la paciència, - va dir un.
- Però per què fa falta a cridar quan l’altre es troba a prop amb tu? – va preguntar el Mestre. – Que no es pot parlar amb ell amb una veu baixa? Per què es de cridar si estes enfadat?
Els alumnes li suggerien les seves respostes, però ni una va satisfer al Mestre.

Al final va donar el la seva explicació:
- Quan la gent no esta contenta un amb l’altre i es baralla, els seus cors s’allunyen. I per cobrir aquesta distància creada i poder escoltar un a l’altre, comencen a cridar. Més s’enfaden ells, més s’allunyen i més fort criden.
- I què passa quan la gent s’enamora? Ells no criden, al revés, murmuren. Ja que els seus cors es troben molt a prop, i la distància entre ells is mínima. I quan s’enamoren encara més fort, que passa? – continuava el Mestre. – Ja no parlen, sinó xiuxiuegen i s’apropien encara més en el seu amor.
- Finalment, no necessiten ni xiuxiuejos, ja que només mirant un a l’altre, s’entenen sense paraules.



Traduït i adaptat per l’autora
Des de la col•lecció: >INOSKAZ